6.4.3 Els prefixos temporals i els aspectuals



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

Els prefixos que expressen relacions espacials horitzontals es fan servir també amb valor temporal.GIEC Expressen temps anterior els prefixos ante-, avant- i pre-, que també poden indicar anteposició espacial; i expressa temps posterior el prefix post-, que també pot indicar posposició espacial. Ocasionalment, el prefix inter- expressa un període de temps comprès entre dos períodes (interglacial, interregne).

Com en el cas dels prefixos de relació espacial, hi ha adjectius formats amb aquests prefixos el significat dels quals no fa referència a la seva base adjectival, sinó a la base nominal de la qual prové aquella base o a un nom relacionat, com ocorre en antediluvià (‘anterior al diluvi’), preconstitucional (‘previ a la constitució’) o postgrau (‘posterior al grau’).

Pel que fa als prefixos amb valor aspectual, destaquen els prefixos re- i bes-, que aporten un significat iteratiu quan s’adjunten a bases verbals, i els prefixos ex- i neo-.

El quadre 6.11 recull i exemplifica els principals prefixos temporals i aspectuals.

a) Els prefixos ante-, avant- i pre-, que tenen un significat temporal d’anterioritat, es combinen amb bases nominals (antedata, avantguerra, prehistòria) i amb bases verbals (antecedir, avantposar, predeterminar), tot i que en aquest darrer cas els prefixos ante- i avant- són menys freqüents. A més, ante- i pre- també s’adjunten a bases adjectivals (antediluvià, prematrimonial), que en el cas de pre- poden procedir d’un participi (preconcebut, precuinat).

b) El prefix post- amb significat temporal de posterioritat és molt productiu amb bases nominals (postpart, postvenda) i provinents d’adjectius relacionals (postdoctoral, posttraumàtic), però no ho és amb bases verbals, si bé n’hi ha algun cas (posttesar).

c) El prefix re-, que aporta el valor aspectual de repetició o iteració, s’adjunta a bases verbals, simples o complexes, que provenen majoritàriament de verbs transitius (recomprar, reestrenar, reorganitzar), tot i que també n’hi ha d’inacusatius (reaparèixer).

El prefix bes- també aporta el valor aspectual de repetició, concretament equival a per segona vegada, i es troba en verbs com bescavar o besllaurar. També apareix en noms que designen parentiu per a expressar un grau superior al que designen les relacions de parentiu denotades per la base lèxica, que són més usuals (avi/àvia, net/neta, nebot/neboda, oncle/tia). Així, el mot prefixat expressa el parentiu dels pares dels avis (besavi/besàvia), dels fills dels nets (besnet/besneta), dels fills dels nebots (besnebot/besneboda) i dels germans dels avis (besoncle/bestia).

En altres casos, el prefix bes- aporta un significat de tipus valoratiu pejoratiu: bescantar (‘difamar’), bescambra (‘comuna’).

d) El prefix ex- s’adjunta a bases nominals i bases provinents d’adjectius relacionals que designen càrrecs (exconsellera, exvocal), professions (excorresponsal, exprofessora), relacions personals diverses (exaccionista, exalumne, exmarit) i filiacions ideològiques (excomunista, exeuropeista), i indica un canvi de condició: que algú ha cessat en aquell càrrec o ofici, o que s’ha extingit la relació o la filiació. El prefix ex- és un dels que poden incidir també sobre sintagmes, i en aquest cas s’uneix al primer constituent del sintagma amb un guionet: ex-director general, ex-primera ministra, ex-registrador de la propietat. Més recentment, s’ha estès l’ús del prefix ex- a noms propis i aleshores també s’escriu amb guionet: l’ex-Iugoslàvia (‘el que fou Iugoslàvia’), que fa referència als territoris que van integrar una entitat estatal desapareguda, o l’ex-Sau (‘la persona que fou component o membre del grup de música Sau’), que fa referència a algú que en el passat va pertànyer a un grup, una organització, etc. n OIEC

e) El prefix neo- aporta el valor aspectual de ‘nou, recent, darrer’ amb bases nominals (neocapitalisme, neoimpressionisme) i bases procedents d’adjectius relacionals (neoplatònic, neoromàntic).

Actualitzaciˇ: 29/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona