6.4.4 Els prefixos de grau



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

Els prefixos de grau mesuren el valor amb què es presenta una propietat en una escala de valors o bé avaluen o ponderen la intensitat d’una situació i coincideixen amb els prefixos de relació espacial en l’eix vertical.GIEC Així, alguns dels prefixos que indiquen posició superior (sobre-, super-), intermèdia (entre-) o inferior (sub-, infra-) també poden indicar, respectivament, un grau alt o excessiu, mitjà o baix, o insuficient. De la mateixa manera, els prefixos que contenen una referència espacial externa o més enllà de la que expressa la base lèxica també poden indicar excés.

D’altra banda, també s’empren com a prefixos de grau formes provinents de bases cultes de significat adjectival referit a la grandària (macro-, mega‑), que expressen un valor alt, o a la petitesa (micro-, mini-), que expressen un valor baix. El quadre 6.12 mostra els principals prefixos de grau.

a) A partir de la idea de superioritat, els prefixos espacials sobre- i super-, juntament amb hiper-, aporten un valor intensificador que destaca el grau elevat de la qualitat, l’acció, etc., expressada per la base lèxica. El prefix sobre- s’adjunta a bases verbals, nominals i adjectivals qualificatives (sobreexcitar, sobrepès, sobreagut). El prefix super- s’adjunta a bases nominals i procedents d’adjectius qualificatius i relacionals (superpotència, supercrític, supersònic) i molt ocasionalment a bases verbals (superabundar). Finalment, hiper- s’adjunta a bases verbals, nominals i adjectivals, sobretot en els llenguatges d’especialitat (hiperventilar, hiperglucèmia, hipersensible). En registres informals, hiper- i super- se solen utilitzar amb una intenció hiperbòlica: hiperanimat, hipercontent; superministre, superelegant, supermotivat.

Relacionat també amb la idea de superioritat hi ha el prefix arxi-, que té un valor de preeminència amb bases nominals que designen càrrecs o dignitats (arxidiòcesi, arxiduc). A partir d’aquest valor de preeminència aporta un significat superlatiu equivalent al del sufix -íssim a bases adjectivals qualificatives o procedents de participis (cf. arxifamós i famosíssim, arxiconegut i conegudíssim).

També expressen grau elevat els prefixos macro- i mega-, que provenen de bases cultes amb significat adjectival referit a la grandària i s’adjunten principalment a bases nominals: macroconcert, macrojudici, macromolècula; megaexposició, megafesta.

Més recentment ha començat a prendre un ús anàleg al dels casos esmentats la base culta giga-: gigaenquesta, gigafoto.

b) A partir de la idea d’ultrapassar o excedir un element de referència, els prefixos espacials extra- i ultra- assoleixen un valor intensificador que remarca el grau extrem de les propietats de la base lèxica. El prefix extra- s’adjunta a bases adjectivals qualificatives (extradolç, extraplà), i el prefix ultra-, a bases nominals (ultracorrecció) i adjectivals (ultrasensible).

c) El prefix re- té valor intensificador al costat del de repetició i s’adjunta a bases adjectivals provinents d’adjectius qualificatius (rebò) i de participis (repolit), a bases verbals (recremar, repintar-se) o a bases adverbials (remalament).

d) El prefix espacial sub- aporta a la base lèxica a la qual s’adjunta un valor d’inferioritat, ja que avalua en un grau baix o insuficient la propietat expressada per aquesta base. S’adjunta a bases nominals (subarbust, subcultura), adjectivals (subletal) o, més ocasionalment, verbals (subestimar). En certs casos expressa una relació jeràrquica d’inferioritat o subsidiarietat respecte a la base lèxica (subconjunt, subcontractar, subdialecte). En els verbs resultants, a més, es pot identificar també un matís iteratiu (subdistingir, subdividir).

Expressen subsidiarietat jeràrquica els prefixos sots-, sub‑, vice-, que designen inferioritat en un càrrec en un escalafó determinat (sotsdelegat, sotsprefecte; subinspector, subsíndic; vicecanceller, vicecònsol) o l’oficina del càrrec (sotsprefectura, subinspecció, vicecancelleria).

En altres casos, el valor d’inferioritat o subsidiarietat l’aporten altres prefixos, com contra- en contracanal (‘canal auxiliar d’un altre de principal’) o contradic (‘dic que en reforça un altre’). En aquest mateix grup es poden incloure els prefixos també de valor espacial infra-, que s’adjunta a bases adjectivals i verbals (infrahumà, infrautilitzar), i hipo-, que s’adjunta a bases nominals i adjectivals (hipoglucèmia, hipotens). Tots dos prefixos pertanyen generalment als llenguatges d’especialitat.

Els prefixos micro- i mini- provinents de bases cultes amb significat adjectival referit a la grandària que trobem en paraules com microxip o minifaldilla també expressen un grau baix. S’adjunten principalment a bases nominals: micromecenatge, micropagament, minifeina, minisèrie.

Més recentment ha començat a prendre un ús anàleg al dels casos esmentats la base culta nano-: nanoconte, nanofiltració, nanoprojecte.

e) Els prefixos semi-, entre-, quasi- i para- aporten un significat aproximatiu o d’incompleció a les bases lèxiques a les quals s’adjunten, i el prefix pseudo-, un valor de falsedat: semitransparent, entreclaror, quasidelicte, parapolicial, pseudocientífic.

El prefix semi- s’adjunta a bases adjectivals (semiautomàtic, seminou), participis (semicongelat, semidesnatat) i bases nominals (semiconserva, semimetall, semipenombra).

En els llenguatges d’especialitat també s’utilitza el prefix hemi- per a indicar incompleció: hemimetàbol, hemiparàsit.

El prefix entre- s’adjunta a bases verbals, normalment de subjecte animat, com entrellucar o entreobrir, i el trobem esporàdicament adjuntat a alguna base nominal (entrellum) o adjectival (entrefí).

El prefix para- s’adjunta a bases nominals (paraliteratura) i adjectivals (paramilitar, paranormal).

El prefix pseudo-, molt productiu, aporta el significat qualificatiu de ‘fals’, tenyit sovint d’un matís valoratiu pejoratiu, i s’adjunta a bases nominals i adjectivals (pseudogrec, pseudometge).

Hi ha també el prefix quasi-, que es combina eminentment amb algunes bases nominals pròpies majoritàriament del llenguatge jurídic: quasicontracte, quasiusdefruit. Aquest prefix i l’adverbi quasi (quasi humà) coincideixen formalment i tenen un sentit similar.

Actualitzaciˇ: 10/04/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona