6.5 La derivació sense afixos derivatius: la conversió



afix derivatiu
base lŔxica
conversiˇ
derivaciˇ
prefix
sufix
sufix lŔxic
sufix valoratiu

Hi ha processos derivatius que permeten formar mots sense cap afix derivatiu, entre els quals destaca la conversió, com en el cas del verb buidar derivat de l’adjectiu buit, que s’ha format simplement afegint a la base adjectival els morfemes verbals.

Es poden considerar també casos de derivació sense afixos derivatius aquells en què no hi ha canvi de categoria i la diferència semàntica correspon a una diferència de sexe.GIEC Podem considerar que els noms veterinari i veterinària estan relacionats derivativament, com ho estan metge i metgessa, encara que en aquest darrer cas la relació derivativa s’estableixi mitjançant un afix derivatiu. Els casos de derivació amb significat de diferència sexual afecten principalment noms que s’assignen a humans, com ara els gentilicis (suec/sueca), noms de professió (advocat/advocada), de relacions de parentiu (fillol/fillola) i altres noms de relació (client/clienta).

En alguns casos tampoc no hi ha canvi de categoria i la diferència semàntica s’estableix entre una determinada disciplina o professió (física, gramàtica, informàtica, música) i la persona que la practica, en aquest cas amb flexió de gènere (físic/física, gramàtic/gramàtica, informàtic/informàtica, músic/música).

La conversió és un procés morfològic pel qual es formen mots nous a partir de bases lèxiques que existeixen com a mots independents sense que s’hi afegeixi cap afix derivatiu, simplement canviant-ne la categoria i, doncs, modificant les propietats sintàctiques, morfològiques i semàntiques de la base. El nom sal, per exemple, és un nom femení no comptable, mentre que el mot derivat per conversió salar és un verb de la primera conjugació i és transitiu. A més, sal designa una entitat, mentre que salar expressa una acció. La conversió permet formar noms i verbs, i més ocasionalment, adjectius i adverbis, a partir de verbs, noms i adjectius, com recull i exemplifica el quadre 6.16.

a) Els noms obtinguts per conversió provenen essencialment de bases verbals que expressen acció o efecte (compra en pagar una compra, consum en consum d’electricitat, crida en fer una crida o prec en escoltar un prec o) o de bases adjectivals (ample en l’ample d’un carrer, buit en deixar un gran buit, secret en guardar un secret o fresca en notar fresca).

Pel que fa al gènere, els noms obtinguts per conversió són masculins (crit, ple), femenins (fresca, tria) o masculins i femenins quan es refereixen a éssers sexuats (un/una escolta, un/una guarda, un/una llepa, un/una mossega, un/una pispa). Els noms femenins prenen generalment la marca -a (esmena, flaca, fosca, pesca, prova), mentre que, si són masculins, generalment no presenten cap marca explícita (adob, clam, oblit) fora d’alguns casos amb -o (esbarjo, esguerro).

b) Els verbs obtinguts per conversió pertanyen majoritàriament a la primera conjugació (calmar, tramar), encara que també n’hi ha de la tercera conjugació incoativa (agrir, bandir, botir, capir, musteir, obscurir). Es formen a partir de bases nominals (clonar, colpir, finar, finir, llescar, pellar, salar, solucionar, surar) i menys habitualment a partir de bases adjectivals (alegrar, amorosir, espessir, fixar, igualar).

Així com la conversió és molt productiva en la formació de verbs de base nominal, en el cas dels verbs de base adjectival són molt més habituals la sufixació (facilitar, nacionalitzar) i la prefixació (embogir, rejovenir).

c) Els adjectius obtinguts per conversió provenen, en general, de bases nominals, com germà en pobles germans, mestre en obra mestra, pagès en costums pagesos o senyor en unes maneres molt senyores. Normalment les bases corresponen a noms que designen éssers sexuats i que presenten oposicions de gènere mitjançant una mateixa base i terminacions diferents, les quals solen coincidir amb les terminacions pròpies de l’adjectiu resultant.

d) Els adverbis obtinguts per conversió a partir d’adjectius són els anomenats adverbis adjectivals, com curt en lligar curt, ràpid en caminar ràpid o seguit en parlar seguit.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona