5.3 Els verbs regulars



aspecte
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Des del punt de vista morfològic, els verbs es classifiquen en regulars i irregulars, segons si presenten unes pautes morfològiques recurrents i previsibles o se n’aparten. D’acord amb la tradició gramatical, considerem que són regulars els verbs de la primera conjugació que segueixen el model de cantarV, els de la segona conjugació que segueixen el model de batreV o de témerV, els de la tercera conjugació pura que segueixen el model de dormirV i els de la tercera conjugació incoativa que segueixen el model de servirV.GIEC

En els verbs regulars, el radical és homogeni en totes les formes del paradigma i únicament es veu sotmès als canvis fònics derivats de processos fonològics regulars, com el canvi d’accent (i, segons el parlar, el canvi vocàlic corresponent). Així, per exemple, cantar té formes amb accent en el radical, com canta (c[á]nta) i formes amb accent en la desinència, com cantarà (c[a]ntarà o c[ə]ntarà, segons el parlar).GIEC

En els apartats següents descriurem les marques flexives de les formes simples.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona