5.3.1 Les marques de persona



aspecte verbal
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Les marques de persona i nombre, que es presenten fusionades, tenen una forta regularitat no únicament en els diferents temps i modes d’un verb, sinó també en les conjugacions verbals. La major part de les persones tenen marques explícites, com recull i exemplifica el quadre 5.3.

a) La primera persona del singular no presenta cap marca explícita en la majoria dels temps verbals, però sí en el present d’indicatiu, encara que amb excepcions i amb diferències entre parlars.

— En una part important de l’àmbit lingüístic presenta la marca -o (pronunciada com a [u] en parlars centrals i com a [o] en parlars nord-occidentals, en tortosí i en valencià septentrional). Aquesta marca apareix en totes les conjugacions (canto, bato, temo, dormo, serveixo)
, excepte en els verbs velaritzats (bec, caic, dic, etc.) i palatalitzats (vaig, faig, vull, etc.) de la segona conjugació, que no reben marca explícita en cap parlar.

— En la major part dels parlars valencians, la primera persona del singular té la marca -e en la primera conjugació (cante), però no presenta cap marca vocàlica en la segona (bat, tem) i tercera conjugació (dorm, servisc).

— En els parlars baleàrics i en alguerès no sol presentar cap marca en cap conjugació (cant, bat, tem, dorm, servesc) i es comporta, doncs, d’una manera congruent amb la resta de formes de la primera persona del singular del paradigma.

— En parlars septentrionals té la marca -i amb una distribució semblant a la -o (canti, bati, temi, dormi, serveixi, però bec, vaig, etc.).

b) La tercera persona del singular no rep marca en cap temps verbal (canta, cantà, cantava, cantarà, etc.) de cap conjugació (canta, bat, tem, dorm, serveix).

c) La resta de persones (això és, la segona del singular i totes les del plural) tenen una única marca, vàlida per a tots els temps verbals i per a totes les conjugacions: -s per a la segona persona del singular (cantes, temies, dormiràs, serviries), -m per a la primera del plural (cantem o cantam, temíem, dormirem, serviríem), -u ([w]) per a la segona del plural (canteu o cantau, temíeu, dormireu, serviríeu) i -n per a la tercera del plural (canten, temien, dormiran, servirien).

L’única excepció es dona en la segona persona del singular de l’imperatiu, que no té, en general, cap marca explícita (canta, bat, tem, dorm, serveix). Únicament en alguns verbs irregulars adopta la -s característica d’aquesta persona (digues, veges, etc.).

d) La manca de marques explícites fa que la primera i tercera persona del singular coincideixin en diversos temps verbals de les tres conjugacions, com ara l’imperfet d’indicatiu (cantava, batia, dormia), el condicional (cantaria, batria, dormiria), el present de subjuntiu (canti o cante, bati o bata, dormi o dorma) o l’imperfet de subjuntiu (cantés o cantàs o cantara, batés o batera, dormís o dormira). A més, en el cas de la tercera conjugació, també coincideixen en el passat simple (dormí, serví).

Tanmateix, en alguns parlars nord-occidentals i valencians septentrionals s’estableix una diferenciació fònica en les formes de la primera i tercera persona del singular que acaben gràficament en a, és a dir, en les formes de l’imperfet d’indicatiu i del condicional. En aquests casos, la vocal final es realitza [ɛ] o [a] en la primera persona del singular i [e] en la tercera persona del singular; per exemple: 1sg cantava [ɛ] o [a] i 3sg cantava [e]
, 1sg cantaria [ɛ] o [a] i 3sg cantaria [e]
.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona