5.3.3 Les marques de temps de les formes simples



aspecte verbal
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Els morfemes de temps se situen davant de les marques de persona, com ocorre amb el morfema de futur -re-, el d’imperfet d’indicatiu -ve- i el de condicional -ríe-: cantarem, cantàvem i cantaríem.

a) La majoria dels temps verbals del mode indicatiu tenen marques de temps explícites, tret de les formes de present d’indicatiu (canto) i la tercera persona del singular del passat simple (cantà). Les marques de temps són bastant homogènies i presenten escasses variacions, com podem observar en els paradigmes reproduïts en el quadre 5.7, en què les marques de temps apareixen en negreta.

La segona persona (del singular i del plural) del mode imperatiu no té marques de temps i adopta, en la gran majoria de casos, una forma que coincideix amb la tercera persona del singular i la segona del plural, respectivament, del present d’indicatiu: per exemple, dorm (tercera persona del singular del present d’indicatiu i segona persona del singular de l’imperatiu) i dormiu (segona persona del plural del present d’indicatiu i segona persona del plural de l’imperatiu).

b) Els temps verbals de subjuntiu tenen marques explícites, excepte en el cas de la primera i la segona persona del plural del present, com es mostra en el quadre 5.8, en què les marques de temps dels verbs model cantar, batre i dormir apareixen en negreta.
— El present de subjuntiu té marques de temps explícites en les formes amb accent en el radical (les tres persones del singular i la tercera del plural), però no en les formes amb accent en la desinència (primera i segona persona del plural), que s’han igualat amb les del present d’indicatiu (1pl cantem, 2pl canteu; 1pl batem, 2pl bateu; 1pl dormim, 2pl dormiu). Aquestes són formes alhora del present d’indicatiu i de subjuntiu, excepte en parlars baleàrics, en què es mantenen les variants 1pl cantam, 2pl cantau per al present d’indicatiu. En la major part de l’àmbit lingüístic, el present de subjuntiu adopta la marca -i en totes les conjugacions.

En els parlars valencians, i en menor mesura en alguns parlars nord-occidentals i residualment en alguns de baleàrics, es mantenen les formes antigues amb la marca -e en els verbs de la primera conjugació i la marca -a (-e- seguida de consonant) en els verbs de la segona i tercera conjugació.

Les formes anteriors són les més generals i totes són igualment acceptables. També són acceptables, tot i que tenen menys extensió d’ús, les formes amb accent en la desinència que presenten el segment amb velar -igu- en la primera i segona persona del plural dels verbs de la tercera conjugació, pròpies sobretot de parlars baleàrics (1pl dormiguem, serviguem, 2pl dormigueu, servigueu). n

En els registres formals, s’eviten altres tipus de formes de present de subjuntiu d’ús bastant residual; concretament, les formes amb la marca -o usades en alguns parlars nord-occidentals (2sg cantos, 3sg canto, 3pl cànton i, segons els parlars, també 1sg canto), les formes de la primera i segona persona del plural preses de l’imperfet de subjuntiu i emprades en tortosí (com en Ara vols que cantéssem? Diu que cantésseu este matí) o les formes amb el segment amb velar -igu- (o -egu-) emprades en alguns parlars baleàrics i, en menor mesura, també en altres de nord-occidentals (1sg càntiga, bàtiga o bàtega, séntiga, 2sg càntigues, bàtigues o bàtegues, séntigues, etc.). n

— L’imperfet de subjuntiu presenta marques de temps explícites en totes les persones. En la major part dels parlars s’adopta la marca -s en la primera i tercera persona del singular, o sigui, en absència de marca de persona amb contingut fònic (1sg dormís, 3sg dormís), i la marca -ssi-, amb la vocal i típica del subjuntiu, en la segona persona del singular i en les tres persones del plural, és a dir, en presència de marca explícita de persona (2sg dormissis, 1pl dormíssim, 2pl dormíssiu, 3pl dormissin).

En els parlars valencians més septentrionals, en alguns parlars nord-occidentals, en tortosí i en alguns parlars baleàrics, en totes les conjugacions, en lloc de la vocal i, es manté la vocal e, pròpia de les formes tradicionals (per exemple, 2sg dormisses, 1pl dormíssem, 2pl dormísseu, 3pl dormissen). En valencià, les formes amb -s o -sse- s’usen en els registres molt formals i alternen amb les formes amb -ra (-re- seguida de consonant), com cantara o cantàreu, que s’usen en tots els registres.

Com s’ha indicat abans, l’imperfet de subjuntiu presenta la vocal temàtica i en els verbs de la tercera conjugació (dormís, dormira) i la vocal e en els verbs de la segona conjugació (perdés, perdera). En la primera conjugació, les formes amb s tenen la vocal e en la major part de parlars (cantés). En baleàric i residualment en algun parlar del valencià més septentrional es manté la vocal a, pròpia de tota la llengua antiga (cantàs). També tenen a les formes en -ra del valencià (cantara).

En els registres formals, s’eviten les formes amb les terminacions generals precedides del segment amb velar -igu-, emprades en la segona i tercera conjugació en alguns parlars baleàrics i, en menor mesura, nord-occidentals: 1sg batigués, sentigués; 2sg batiguessis, sentiguessis; 3sg batigués, sentigués; 1pl batiguéssim, sentiguéssim; 2pl batiguéssiu, sentiguéssiu; 3pl batiguessin, sentiguessin.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona