5.4.2 Formes verbals amb l'auxiliar va



aspecte
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Les formes del verb auxiliar va seguides de l’infinitiu del verb principal permeten formar les variants perifràstiques del passat i del passat anterior, tant d’indicatiu com de subjuntiu. Aquestes formes s’exemplifiquen en el quadre 5.11.

a) En la llengua escrita, particularment en seqüències narratives, les variants perifràstiques del passat (vas cantar) alternen estilísticament amb les variants simples del passat (cantares) en totes les formes excepte en la primera, atès que la variant simple de la primera persona del singular és inusual (cantí). En canvi, en la llengua parlada, les perifràstiques són les formes usuals en la major part del domini lingüístic; les simples es mantenen només en els parlars de l'Horta de València i d'Elx i en eivissenc, en convivència amb les perifràstiques.

En alguns parlars, el radical va de l’auxiliar apareix seguit de la marca -re- en les mateixes persones que tenen aquesta marca de temps en el passat simple: 2sg vares cantar, 1pl rem cantar, 2pl reu cantar, 3pl varen cantar (com en 2sg cantares, 1pl cantàrem, 2pl cantàreu, 3pl cantaren). Aquestes formes de l’auxiliar són menys freqüents que les que no tenen la marca -re-.

L’analogia que han generat les formes auxiliars vares, vàrem, vàreu, varen a partir de les terminacions del passat simple s’ha estès en alguns parlars a la primera persona del singular (vàreig). D’altra banda, en els registres formals s’eviten les variants 1pl vem i 2pl veu, generades per analogia amb les formes hem, heu.

b) El passat anterior perifràstic, tant d’indicatiu com de subjuntiu, es forma amb l’auxiliar va seguit de haver: vaig haver cantat, vas haver cantat, va haver cantat, vam haver cantat, vau haver cantat, van haver cantat, per a les formes en indicatiu; i vagi (vaja) haver cantat, vagis (vages) haver cantat, vagi (vaja) haver cantat, vàgim (vàgem) haver cantat, vàgiu (vàgeu) haver cantat, vagin (vagen) haver cantat, per a les formes en subjuntiu.

c) El passat anterior perifràstic d’indicatiu (va haver cantat) és equivalent al passat anterior simple amb haver (hagué cantat): Així que ho {va haver / hagué} dit, caigué fulminat. n

d) El passat perifràstic de subjuntiu (Que vagi patir una davallada tan forta no es justifica només per la crisi) i el passat anterior perifràstic de subjuntiu (Encara que vagi haver triomfat abans d’haver-la conegut, li deu molt) són molt poc usuals. n


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona