5.5.5 Els passats simples i els imperfets de subjuntiu irregulars



aspecte verbal
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Els verbs fer, ser (o ésser) i veure tenen formes de passat simple i d’imperfet de subjuntiu amb irregularitats relacionades, d’una banda, amb les desinències flexives i, de l’altra, amb el radical i la vocal temàtica. En el quadre 5.25 reproduïm els paradigmes més generals d’aquests tres verbs.

a) La irregularitat més manifesta és l’alteració de les desinències de primera i tercera persona del singular del passat simple. Així, els passats simples de fer, ser i veure tenen com a primera persona del singular, respectivament, fiu, fui i viu, enfront de batí i temí dels verbs model de la segona conjugació; semblantment, en la tercera persona del singular, feu, fou i veu (aquesta darrera al costat de la variant més regular veié), enfront de baté i temé.

Pel que fa a la tercera persona del singular, en parlars baleàrics trobem la variant fe, al costat de feu, i en parlars valencians, fon, al costat de fou.

b) D’altra banda, el passat simple i l’imperfet de subjuntiu d’aquests verbs es construeixen sobre fo- (radical, sense vocal temàtica), en el cas de ser; fe- (radical + vocal temàtica), en el cas de fer, i ve- (radical + vocal temàtica), en el cas de veure.

c) Les formes del verb ser corresponents al passat simple (2sg fores, 1pl fórem, 2pl fóreu, 3pl foren) i a l’imperfet de subjuntiu (fos i, en parlars valencians, fora) són les que tenen una aparença més irregular, ja que la vocal tònica no coincideix amb la vocal temàtica e que se sol trobar en aquests temps verbals entre el radical i les marques de temps (per exemple, 2sg bateres, 1pl batérem, 2pl batéreu, 3pl bateren, en el passat simple, i 1sg batés, 2sg batessis, etc., en l’imperfet de subjuntiu). Convé recordar, d’altra banda, que el condicional del verb ser, a més de les variants regulars seria, series, etc., també té les variants alternatives fora, fores, etc., formalment coincidents amb el paradigma d’imperfet de subjuntiu propi dels parlars valencians.

d) En les variants del verb fer (1sg fera, 2sg feres, 1pl férem, 2pl féreu, 3pl feren; 1sg fes, 2sg fessis, etc.), la irregularitat és menys aparent, ja que la vocal temàtica és la que correspon per conjugació, tot i que presenten un tret atípic: la reducció del radical a un sol segment consonàntic, f.

e) També el verb veure presenta unes formes de passat simple (2sg veres, 3sg veu, 1pl vérem, 2pl véreu, 3pl veren) en què la vocal temàtica és la que correspon per conjugació i la irregularitat es manifesta en la reducció del radical a un sol segment consonàntic, v. Són més regulars, en canvi, les variants del passat simple de veure en què es manté la vocal del radical, separada de la vocal temàtica per una i [j] (2sg veieres, 3sg veié, 1pl veiérem, 2pl veiéreu, 3pl veieren), atès que tenen una estructura sil·làbica i accentual més ajustada al verb model. També respon a aquesta solució el paradigma més general de l’imperfet de subjuntiu (veiés), tot i que existeixen també les variants amb reducció del radical a v en parlars baleàrics (ves, vessis, etc.) i valencians (vera, veres, etc.), unes i altres amb les desinències regulars d’imperfet de subjuntiu que corresponen als parlars implicats.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona