5.5.6 Els participis irregulars



aspecte verbal
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Uns quants verbs de la segona i tercera conjugació tenen participis irregulars amb formes amb accent en el radical i sense vocal temàtica, com es resumeix en el quadre 5.26.

Els participis irregulars es poden classificar en tres grups segons que presentin la marca -s- (pres, presa, presos, preses), la marca -st- (vist, vista, vistos o vists, vistes) o la marca -t- (escrit, escrita, escrits, escrites).

a) Els participis amb la marca -s- apareixen en tots els verbs que tenen un infinitiu acabat en -ndre (llevat de vendre, pondre i els seus derivats o compostos) i en -metre, a més dels verbs atènyer, empènyer, espènyer, imprimir i cloure (i els derivats dels dos darrers): atès, clos, comprès, encès, empès, entès, estès, espès, fos o fus, imprès, ofès, pres, pretès, promès, romàs i remès.

b) Els participis amb la marca -st- apareixen únicament en els verbs pondre i veure (i els seus derivats): post (pondre), compost (compondre), respost (respondre); vist (veure), previst (preveure).

El verb riure també té en valencià i algun altre parlar occidental el participi rist, amb la marca -st-, al costat de la variant general rigut.

c) Els participis amb la marca -t- presenten més diversitat. Tenint en compte la forma del radical, es poden classificar en els grups següents:

— Els participis en què la marca -t- s’afegeix a un radical acabat en vocal. Tenen aquest participi els verbs (i els seus derivats) dir, dur, escriure, fer, treure i alguns verbs amb l’infinitiu acabat en -ènyer: dit, dut, escrit, fet, tret; constret (constrènyer), estret (estrènyer), restret (restrènyer).

També segueixen aquest model el participi frit del verb fregir, emprat en parlars baleàrics al costat de la variant general fregit, i la variant set del verb ser, usada en diversos parlars del Principat de Catalunya i en eivissenc, al costat de les variants més generals estat i sigut.

El verb coureV presenta una situació particular, ja que s’ha produït una especialització semàntica entre el participi antic amb accent en el radical, acabat en [jt], cuit, i el participi amb accent en la desinència, cogut. Així, cuit s’usa com a participi de coure quan aquest verb significa ‘sotmetre a cocció’: No trigueu, que ja hem cuit la carn i es refreda; La darrera remesa de teules que han cuit a la bòbila ha sortit defectuosa. En canvi, cogut és el participi de coure quan aquest verb significa ‘produir coïssor’, tant en sentit recte com figurat: És clar que t’ha cogut, si t’hi has posat alcohol!; No sé pas si et perdonarà: li ha cogut molt el que li has dit. n En parlars baleàrics també tenen formes acabades en [jt] els participis duit, del verb dur (en la llengua general, dut), i fuit, del verb fugir (en la llengua general, fugit).

— Els participis en què la marca -t- s’afegeix a un radical acabat en consonant [l] o [r]. Tenen aquest participi els verbs (i els seus derivats) absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, morir, resoldre i toldre: absolt, colt, dissolt, exsolt, molt, mort, resolt, tolt.

— Els participis acabats en -ert (amb la vocal [ɛ́]). Tenen aquest participi els verbs cobrir i obrir (i els seus derivats): cobert, obert. En molts parlars també presenten aquest patró els participis dels verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (els quals segueixen, però, el model regular en valencià, tortosí i baleàric): complert (o complit), establert (o establit), ofert (o oferit), omplert (o omplit), reblert (o reblit), sofert (o sofrit), suplert (o suplit). Com es pot observar en aquestes formes, tots els participis d’aquest grup tenen una b, una p o una f seguida en alguns casos de l, davant de la seqüència -ert.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciķ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona