5.6 Els verbs defectius



aspecte
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Alguns verbs són defectius, això és, els manquen determinades formes, en general pel seu significat i pels contextos sintàctics en què poden aparèixer. El quadre 5.27 mostra els principals verbs defectius.

a) El verb auxiliar soler s’usa en present i en imperfet, sobretot de l’indicatiu: Solen tancar a dos quarts de nou del vespre; Ja no parlem tant com solíem fer-ho.

b) Els verbs impersonals (calabruixar, calamarsejar, gebrar, glaçar, llampegar, nevar, pedregar, ploure, plovisquejar, roinejar, rufejar, tempestejar o tronar) no fan referència a cap subjecte i només es conjuguen en tercera persona del singular: Ara llampega i ben aviat plourà; Si pedregués una altra vegada, perdríem tota la collita. També s’usen en infinitiu, gerundi i participi: No és probable veure nevar allí al mes d’abril; Plovent com plou, no podrem sortir de casa; Una vegada glaçat, ja no es pot usar.

Malgrat tot, algun d’aquests verbs pot prendre significats metafòrics, com ploure (‘caure o sobrevenir en abundància’), accepció en què ploure deixa de comportar-se com a impersonal i admet un subjecte plural, amb el qual concorda, com és esperable: Va fer-ho tan malament que les crítiques li plovien de tot arreu; Quan érem al front, les bales plovien al nostre voltant.

c) El verb existencial haver-hi, pel seu caràcter impersonal, es conjuga en la tercera persona del singular i en infinitiu, gerundi i participi: Hi ha força gent que s’espera; Hi havia un noi tot sol a l’andana; Si hi hagués més temps, us ho explicaria; No sol haver-hi ningú a aquestes hores; Havent-hi tren, no li pots demanar que et porti en cotxe; Hi ha hagut dos terratrèmols.

En alguns parlars haver-hi també pot conjugar-se en la tercera persona del plural i establir així concordança amb el seu argument intern (Hi han poques cadires). Aquesta concordança no es dona en els registres formals ni tampoc en els registres informals del baleàric, nord-occidental i septentrional (Hi ha poques cadires).

d) El verb caldre (o caler) s’usa en la tercera persona (del singular i del plural) i en infinitiu, participi i, menys freqüentment, gerundi: No calia que ho fessis!; Et caldran més diners?; No va caldre portar-lo al metge; Ha calgut comprar res més?; Calent-me com em cal el seu ajut, val més que no m’hi enemisti.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona