5.6 Els verbs defectius



aspecte verbal
desinčncia verbal
increment incoatiu
mode verbal
temps
verb defectiu
vocal temātica

Alguns verbs són defectius, això és, els manquen determinades formes, en general pel seu significat i pels contextos sintàctics en què poden aparèixer. El quadre 5.27 mostra els principals verbs defectius.

a) El verb auxiliar soler s’usa en present i en imperfet, sobretot de l’indicatiu: Solen tancar a dos quarts de nou del vespre; Ja no parlem tant com solíem fer-ho.

b) Els verbs impersonals (calabruixar, calamarsejar, gebrar, glaçar, llampegar, nevar, pedregar, ploure, plovisquejar, roinejar, rufejar, tempestejar o tronar) no fan referència a cap subjecte i només es conjuguen en tercera persona del singular: Ara llampega i ben aviat plourà; Si pedregués una altra vegada, perdríem tota la collita. També s’usen en infinitiu, gerundi i participi: No és probable veure nevar allí al mes d’abril; Plovent com plou, no podrem sortir de casa; Una vegada glaçat, ja no es pot usar.

Malgrat tot, algun d’aquests verbs pot prendre significats metafòrics, com ploure (‘caure o sobrevenir en abundància’), accepció en què ploure deixa de comportar-se com a impersonal i admet un subjecte plural, amb el qual concorda, com és esperable: Va fer-ho tan malament que les crítiques li plovien de tot arreu; Quan érem al front, les bales plovien al nostre voltant.

c) El verb existencial haver-hi, pel seu caràcter impersonal, es conjuga en la tercera persona del singular i en infinitiu, gerundi i participi: Hi ha força gent que s’espera; Hi havia un noi tot sol a l’andana; Si hi hagués més temps, us ho explicaria; No sol haver-hi ningú a aquestes hores; Havent-hi tren, no li pots demanar que et porti en cotxe; Hi ha hagut dos terratrèmols.

En alguns parlars haver-hi també pot conjugar-se en la tercera persona del plural i establir així concordança amb el seu argument intern (Hi han poques cadires). Aquesta concordança no es dona en els registres formals ni tampoc en els registres informals del baleàric, nord-occidental i septentrional (Hi ha poques cadires).

d) El verb caldre (o caler) s’usa en la tercera persona (del singular i del plural) i en infinitiu, participi i, menys freqüentment, gerundi: No calia que ho fessis!; Et caldran més diners?; No va caldre portar-lo al metge; Ha calgut comprar res més?; Calent-me com em cal el seu ajut, val més que no m’hi enemisti.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona