4.1 Introducció



gènere
nom defectiu
nombre

La major part dels noms i els adjectius presenten paradigmes flexius amb quatre formes diferents, d’acord amb l’oposició de gènere establerta entre el masculí i el femení (professor  professora, content  contenta) i l’oposició de nombre establerta entre el singular i el plural (professors  professores, contents  contentes).

Les formes masculines són no marcades respecte a les femeninesGIEC i, per això, formalment, en molts casos no tenen cap marca explícita de gènere (president presidents, alt alts), enfront de les femenines, que generalment presenten la marca -a en el singular i -e- en el plural (presidenta presidentes, alta altes) darrere del radical.

Els noms tenen gènere inherent (és a dir, constitueix una de les seves propietats lèxiques) i són masculins (el llibre) o femenins (la casa). En canvi, en les altres categories nominals, com els pronoms personals i els especificadors nominals (articles, demostratius, possessius i alguns quantificadors), i en l’adjectiu i el participi, el gènere no és inherent i l’ús d’una forma masculina o femenina està condicionat sintàcticament per la concordança establerta amb el nom. Així, en el sintagma nominal el llibre vell, el nom llibre, inherentment masculí, exigeix que l’article (el) i l’adjectiu (vell) tinguin forma masculina; al seu torn, en el sintagma la casa vella, el nom casa, inherentment femení, exigeix que l’article (la) i l’adjectiu (vella) adoptin la forma femenina en el sintagma.

Les formes singulars, al seu torn, són no marcades respecte a les de plural. Així, les formes singulars no tenen cap marca explícita de nombre (president presidenta, alt alta), mentre que les plurals tenen la marca -s (presidents ‑ presidentes, alts altes).

Alguns noms i adjectius plantegen alguna especificitat morfològica, com ara canvis en el radical. És el cas, per exemple, de l’adjectiu anàleg, que pren el radical anàlog- en el femení (anàloga). En altres casos, no hi ha cap distinció flexiva, com en l’adjectiu lleial quant al gènere (un noi lleial - una noia lleial) o en el nom llapis quant al nombre (un llapis - uns llapis). Finalment, hi ha casos amb manca d’una o més formes del paradigma, com mostra el nom calçotets, que només té forma de plural, encara que semànticament es refereixi a una única entitat (No t’emportis només uns calçotets: almenys agafa’n dos).

Aquest capítol se centra en la flexió dels noms i els adjectius pel que fa al gènere i al nombre. La majoria de qüestions exposades aquí són aplicables a la resta de categories nominals (alguns pronoms, determinants i quantificadors nominals) i també al participi passat dels verbs.

Actualització: 25/02/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona