4. La flexió nominal

4.1 Introducció



La major part dels noms i els adjectius presenten paradigmes flexius amb quatre formes diferents, d’acord amb l’oposició de gènere establerta entre el masculí i el femení (professor  professora, content  contenta) i l’oposició de nombre establerta entre el singular i el plural (professors  professores, contents  contentes). El conjunt de les formes flexives d’un nom, un adjectiu o una altra categoria nominal és el que es denomina flexió nominal.

Les formes masculines són no marcades respecte a les femeninesGIEC i, per això, formalment, en molts casos la desinència nominal no conté cap marca explícita de gènere (president presidents, alt alts), enfront de les femenines, que generalment presenten la marca -a en el singular i -e- en el plural (presidenta presidentes, alta altes) darrere del radical.

Els noms tenen gènere inherent (és a dir, constitueix una de les seves propietats lèxiques) i són masculins (el llibre) o femenins (la casa). En canvi, en les altres categories nominals, com els pronoms personals i els especificadors nominals (articles, demostratius, possessius i alguns quantificadors), i en l’adjectiu i el participi, el gènere no és inherent i l’ús d’una forma masculina o femenina està condicionat sintàcticament per la concordança establerta amb el nom. Així, en el sintagma nominal el llibre vell, el nom llibre, inherentment masculí, exigeix que l’article (el) i l’adjectiu (vell) tinguin forma masculina; al seu torn, en el sintagma la casa vella, el nom casa, inherentment femení, exigeix que l’article (la) i l’adjectiu (vella) adoptin la forma femenina en el sintagma.

Les formes singulars, al seu torn, són no marcades respecte a les de plural. Així, les formes singulars no tenen cap marca explícita de nombre (president presidenta, alt alta), mentre que les plurals tenen la marca -s (presidents ‑ presidentes, alts altes).

Alguns noms i adjectius plantegen alguna especificitat morfològica, com ara canvis en el radical. És el cas, per exemple, de l’adjectiu anàleg, que pren el radical anàlog- en el femení (anàloga). En altres casos, no hi ha cap distinció flexiva, com en l’adjectiu lleial quant al gènere (un noi lleial - una noia lleial) o en el nom llapis quant al nombre (un llapis - uns llapis). Finalment, hi ha casos amb manca d’una o més formes del paradigma, com mostra el nom calçotets, que només té forma de plural, encara que semànticament es refereixi a una única entitat (No t’emportis només uns calçotets: almenys agafa’n dos).

Aquest capítol se centra en la flexió dels noms i els adjectius pel que fa al gènere i al nombre. La majoria de qüestions exposades aquí són aplicables a la resta de categories nominals (alguns pronoms, determinants i quantificadors nominals) i també al participi passat dels verbs.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera edició - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona