4.2.2 El gènere en els noms que designen vegetals i entitats inanimades



gènere
nom defectiu
nombre

En els noms que designen vegetals i entitats inanimades, la distinció de gènere té una base etimològica i en quasi la totalitat dels casos no hi ha cap motivació semàntica que justifiqui que un nom sigui masculí o femení.GIEC El caràcter no motivat del gènere dels noms que designen entitats no animades es pot constatar en diferents fets.

a) Hi ha noms formalment iguals, però amb gènere i significat diferents (cf. la llum ‘agent físic que permet de veure els cossos’ i el llum ‘estri o aparell que serveix per a fer llum’). Així, la diferència de gènere es tradueix en una diferència de significat entre noms com els de la taula 4.1.

Taula 4.1
Exemples de noms formalment iguals amb diferència de gènere i de significat

b) En alguns casos de noms que es poden utilitzar tant en femení com en masculí, l’ús d’un gènere o de l’altre s’associa generalment a contextos diferents, que de vegades poden relacionar-se amb matisos semàntics. Per exemple, el nom mar admet tots dos gèneres en casos com ara el mar blau o la mar blava, però sol aparèixer en femení en contextos com alta mar, bona mar, mala mar, mar arrissada, anar a la mar o en el compost plenamar.

El nom art sol aparèixer com a masculí en Viure és un art o l’art dramàtic, però en femení en l’art poètica, les arts gràfiques o les males arts. Semblantment, vessant és masculí quan designa pròpiament el coster d’una muntanya (Van enfilar el cim de l’Everest pel vessant nord), però pot ser masculí o femení quan té el significat més general de ‘declivitat’ (Ha lliscat pel vessant de la teulada; El temporal ha afectat la vessant pirinenca) o el significat figurat de ‘faceta’ (No coneixia aquest vessant de la teva personalitatEl problema del finançament té diverses vessants).

c) Hi ha casos de noms que es poden usar indistintament en masculí i femení, generalment segons els parlars (el fel i el fred, però en alguns parlars la fel i la fred). Així, hi ha una certa tendència a usar com a masculins noms amb doble gènere del tipus aglà, aviram, boval (o boual), bricbarca, crin, èmfasi, fantasma, (la màquina) rentaplats, sarment o vodka.

Els noms abstractes acabats en -or són un cas particular, en la mesura que, tot i utilitzar-se en masculí d’una manera generalitzada, en alguns parlars s’empren com a femenins i alguns autors també els empren com a femenins en les seves produccions literàries, especialment en poesia. Pertanyen a aquest grup mots com amor, ardor, candor, clamor, color, dolor, error, estupor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, humor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, tremolor, valor i vigor. En canvi, són femenins calor, esplendor (i resplendor), olor i suor.

d) Cal recordar que són masculins els noms següents: afores, avantatge, compte (i compte corrent), corrent, costum, deute, dubte, escafandre, front, llegum, lleixiu, nariu, orde (religiós), pendent, senyal i titella; i que són femenins: anàlisi, cercavila, dent, marató, postres, resta, síndrome i sida. n

També és femení el nom comú gènesi (‘origen’), tot i que el títol del primer llibre de l’Antic Testament, el Gènesi o llibre del Gènesi, és masculí.

e) Hi ha casos en què masculí i femení són sinònims o quasisinònims (de vegades, geosinònims, perquè cada membre de la parella s’utilitza en parlars diferents), com llimó ‑ llimona, pas passa, sutge sutja, teulat teulada, i també molts noms d’arbres fruiters com figuer figuera, nesprer nesprera, oliver olivera, perer perera, pomer pomera, presseguer presseguera o pruner prunera.

En un petit grup de noms, el femení serveix per a designar un objecte de mida superior al designat pel paral·lel masculí (cistell - cistella, fruit - fruita, plat - plata), però altres parelles, amb relacions semàntiques estretes, estableixen distincions no predictibles, com, per exemple, anell (‘petit cèrcol que hom porta al dit com a adorn’) i anella (‘peça en forma de cèrcol que serveix per a agafar alguna cosa’). La relació semàntica entre masculí i femení és més feble en casos com balanç (‘moviment d’oscil·lació’) i balança (‘aparell per a mesurar la massa d’un cos’) o full (de paper) i fulla (d’arbre).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona