4.2.3 El gènere dels noms propis



gènere
nom defectiu
nombre

La major part dels topònims acabats en -a àtona es consideren femenins (la Barcelona modernista, la Tortosa visigoda, l’Eivissa púnica, el delta de la Tordera, la comarca de la Llitera), però n’hi ha que són masculins (el Matarranya, el Baix Segura). Els que presenten altres terminacions se solen considerar masculins (el Perpinyà d’abans, l’Alacant mariner, el París nocturn), amb alguna excepció com la Safor o la Tet.

En els noms propis formats a partir d’un nom comú, aquest darrer determina el gènere (el Parlament de Catalunya, la Unió Europea, els Estats Units, les Corts Valencianes). En el cas dels mitjans de locomoció, recintes o institucions, el gènere és el del nom comú de la classe a què pertanyen, sigui explícit o no: l’avió Bona Ventura o el Bona Ventura, la (locomotora) Llobregat, el (tren) Costa Daurada, la (Sala) Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, el (Recinte Firal) Terres de l’Ebre, l’Hospital Verge del Toro o el Verge del Toro, la (Universitat) Jaume I, l’Escola Pasqual Scanu o la Pasqual Scanu, l’Associació Comte Guifré o la Comte Guifré.

Pel que fa a les sigles, aquest tipus de nom propi pren el gènere del nucli del sintagma nominal que abreuja. Tenim, per exemple, el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i la UGT (Unió General de Treballadors).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona