4.5 El nombre



gènere
nom defectiu
nombre

La propietat gramatical del nombre marca els noms com a entitats úniques o plurals. Així, en els noms que designen entitats comptables, el singular denota una sola entitat (taula) i el plural, més d’una (taules); en els adjectius i en altres categories nominals com els determinants o alguns quantificadors, el nombre s’adquireix per concordança, com passa amb el gènere: un llibre vell, uns llibres vells, aquesta pruna agra, aquestes prunes agres.

La propietat de nombre presenta un alt grau de regularitat formal. El singular és la forma no marcada perquè no presenta una marca flexiva amb contingut fònic, enfront del plural, que és la forma marcada i té -s com a marca general: nen ‑ nens, alt alts.

En les categories nominals, la -a àtona final esdevé -e- seguida de la marca de plural -s: amiga amigues, casa cases, poeta poetes, la les, aquesta aquestes, alguna algunes.

Aquest canvi, que respon a una diferència real de pronúncia en els parlars occidentals ([a]/[e] o bé [ɛ]/[e]), és purament gràfic en els parlars orientals, ja que en tots dos casos la vocal es pronuncia igual.

En la major part dels casos, les formes de singular i de plural no presenten cap variació formal en el radical (alpinista alpinistes, simple simples), però hi ha casos en què hi ha variacions, com es mostra en el quadre 4.4.

a) En els noms i els adjectius que tenen un radical agut acabat en -n, aquesta consonant n apareix en el plural (llevat dels parlars septentrionals), igual com fa en les altres formes flexionades i en els derivats (pans, panet, panera; bons, bones, boníssim), però no en el singular (pa, bo).

En determinats parlars, especialment occidentals, es troba una variació semblant a la que apareix en els noms i els adjectius amb el radical agut acabat en -n en els noms i els adjectius amb el radical pla acabat en -n, com ara home, jove, orfe o cove. En aquests parlars, el plural d’aquests noms i adjectius manté la consonant n del radical (hòmens, jóvens, òrfens, còvens), tal com ocorre en els contextos en què el radical és seguit per la vocal d’un afix derivatiu o d’una marca flexiva (homenet, jovenalla, orfenat, covenada; òrfena). Les formes sense la consonant n s’estenen en els registres formals.

b) Els elements nominals amb el radical agut acabat en consonant sibilant (gràficament s, ç, x [ks], ix, tx i ig) solen formar el plural amb l’ajuda de la vocal o, de manera que presenten la terminació -os (pronunciada [os] o [us], segons els parlars). És el cas de noms com comerç comerços, desig desitjos, despatx despatxos, fax faxos, feix feixos, gos gossos, pis ‑ pisos o sondeig ‑ sondejos i d’adjectius com baix baixos, boig bojos, dolç dolços, fix fixos, gavatx gavatxos, gris ‑ grisos, lleig lletjos o ros rossos.

Convé tenir en compte, però, les consideracions següents:

— En el cas dels noms i els adjectius masculins amb el radical agut acabat gràficament en -s, aquesta pot correspondre fonològicament a una essa sorda (/s/), amb la grafia -ss- o -s- corresponent (curs cursos, fals falsos, interès interessos, ros rossos), o a una essa sonora (/z/), amb la grafia -s- (envàs envasos, gris grisos).GIEC

— Els noms i els adjectius que tenen un radical agut acabat gràficament en -ig en la forma de singular ([t͡ʃ] en posició final absoluta) poden formar el plural amb la vocal -o- o bé per simple addició de la marca -s, i en aquest darrer cas es pronuncien amb [t͡ʃ] final, com el singular, o amb [js]: desig desitjos o desigs, lleig lletjos o lleigs; passeig passejos o passeigs, boig bojos o boigs. Les formes amb la vocal o són les més generals en l’actualitat, però les formes tradicionals sense aquesta vocal encara mantenen una certa vitalitat en parlars baleàrics i en menor mesura valencians, i es poden trobar en els registres molt formals, sobretot en la llengua escrita. n

c) Els elements nominals amb el radical agut acabat en els grups -sc, -st, -xt [kst] i -sp també solen formar el plural amb l’ajuda de la vocal -o-, de manera que presenten la terminació os (realitzada [os] o [us], segons els parlars). És el cas de noms com bosc boscos, arbust arbustos, context  contextos i gesp gespos, i d’adjectius com fresc frescos, adust adustos, mixt mixtos i cresp crespos.

Els noms i els adjectius masculins amb aquestes terminacions feien tradicionalment el plural afegint la marca -s a la forma del singular (bosc boscs, cresp cresps, adust  adusts, context ‑ contexts), i aquestes formes es mantenen, amb més o menys vitalitat, en parlars valencians i baleàrics. Actualment, però, són cada vegada més generals els plurals amb la vocal -o- (bosc boscos, cresp crespos, adust  adustos, context ‑ contextos), tot i que les formes sense vocal es poden trobar en la llengua escrita més formal.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona