4.5.2 Els noms defectius



gènere
nom defectiu
nombre

Els noms defectius són aquells que s’empren d’una manera preferent o exclusiva bé en plural, com les tisores o les ulleres, o bé en singular, com  la generositat, el sud, el tacte o la trigonometria.

a) Són morfològicament defectius quant al singular els anomenats pluralia tantum, això és, els noms que només tenen forma de plural, encara que semànticament es puguin referir a una única entitat. Són habituals en aquells casos en què el nom fa referència a un tot que conté dues parts iguals. Sovint es tracta d’eines: alicates, pinces, setrilleres, tenalles (o estenalles), tisores (o estisores), ulleres. També s’observa en peces de roba: calces, calçotets, pantalons, sostenidors (tot i que, amb el mateix significat, també és possible pantaló, menys usual). En altres casos, menys sistematitzables, són noms que fan referència a entitats amb un component de pluralitat més o menys definit: acaballes, afores, annals, envolts, escacs, escarafalls, escombraries, exèquies, farinetes, llimbs, postres, queviures, tovalles (o estovalles), voltants.

No formen part d’aquest grup els noms de valor genèric o col·lectiu informació o rodalia, els quals no s’usen en plural sinó en singular en casos com la informació d’un diari o un tren de rodalia.

b) Són defectius quant al plural els anomenats singularia tantum, noms en què la singularitat forma part del seu significat, com els noms de moltes ciències o arts (l’àlgebra, la botànica, la física), els que designen els sentits (l’oïda, l’olfacte), els que designen els punts cardinals (l’est, el nord) i els que designen entitats abstractes (la bondat, la fam, la fe, la saviesa, la set) o corrents artístics o de pensament (el dadaisme, el marxisme, el modernisme, el socialisme). També són singulars els noms d’entitats úniques (el món, el paradís, però mons possibles/paral·lels, paradisos fiscals) i noms de valor col·lectiu (la gent, la humanitat; notem, però, do de gents).

En el cas dels noms abstractes, hi ha la possibilitat que alguns prenguin forma de plural, sempre que es produeixi un canvi de significat que els converteixi en noms concrets: Detesto la maldat (‘qualitat de qui és dolent moralment’), però Van cometre moltes maldats (‘acció dolenta’); La seva bogeria no es pot curar (‘estat de qui és boig’), però Si no para de fer bogeries, perdrà el respecte de tothom (‘acte o paraula de boig’). D’una manera similar, els noms no comptables (farina, informació, vi, xocolata) tendeixen a no tenir plural quan s’utilitzen pròpiament com a no comptables, però si es reconverteixen en comptables s’obre la possibilitat d’usar-los en plural: Hi ha la creença popular que la cervesa ajuda a la lactància materna, però Es va prendre dues cerveses durant el dinar.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona