4.5.3 El nombre dels noms propis



gènere
nom defectiu
nombre

Els noms propis designen entitats individuals i per aquesta raó se solen emprar en singular. Amb tot, a vegades poden prendre una forma de plural per a fer referència a parts o facetes diverses de l’entitat que designen, cas en què el nom propi va precedit d’un determinant o d’un quantificador: fer les Amèriques, rei de les dues Sicílies, emperador de totes les Rússies, les dues Corees; Hi ha tantes Catalunyes que no conec!

a) Alguns noms propis són pluralia tantum, és a dir, formalment són plurals perquè presenten un referent que indica pluralitat (com ara realitats del tipus ens associats, un arxipèlag, una serralada), però el nom propi denota el conjunt considerat com un ens individual: les Nacions Unides, les Pitiüses, els Alps. Amb el pas del temps, es pot anar perdent el sentit originari del nom propi i, amb aquest, el valor de pluralitat (Arenys ‘sorrals’, Copons ‘hostals’, Planoles ‘planes petites’), fet que provoca que la concordança amb altres mots que no són part intrínseca del nom propi es faci en singular: l’Arenys mariner, el Copons pretèrit, el Planoles actual.

b) Entre els noms de llinatges o cognoms que provenen d’un nom comú, n’hi ha que corresponen a la forma de plural, com Canals (Antoni Canals), Casals (Pau Casals), Companys (Lluís Companys), Mestres (Apel·les Mestres), Pujols (Francesc Pujols) o Torres (Màrius Torres), mentre que d’altres corresponen al nom comú en singular, com Costa (Miquel Costa i Llobera), Ferrer (sant Vicent Ferrer), Oró (Joan Oró), Prat (Enric Prat de la Riba), Roig (Montserrat Roig) o Sensat (Rosa Sensat).

Quan es fa referència genèricament a una nissaga el cognom de la qual té forma de singular (o a diversos dels membres que la integren), hi sol haver variació entre mantenir invariable el cognom o bé adaptar-lo a una forma de plural: Els Bofarull (o els Bofarulls) residiren al Palau Bofarull fins al 1836; Els Montcada (o els Montcades) també van anar a la conquesta de Mallorca; El Compromís de Casp va suposar la introducció de la dinastia castellana dels Trastàmara (o dels Trastàmares) a la Corona catalanoaragonesa; Amb la coronació de Felip V, els Borbó (o els Borbons) van accedir al tron espanyol. Amb tot, es tendeix a mantenir invariable si la forma del plural es pot confondre amb un altre cognom existent (cf. Mata i Mates, Carrera i Carreres, Riu i Rius o Sala i Sales).

c) En els noms de pila, la forma de plural designa una col·lectivitat de persones amb el nom coincident: les tres Maries (segons la tradició, Maria Magdalena; Maria, mare de Jaume, i Maria Salomé); De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases; La festa dels Tres Tombs és coneguda en algunes localitats com la festa dels Tonis. S’usen en singular noms de festes com ara Carnaval, Pasqua i Nadal.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona