3. L'accent i l'entonaciˇ
      3.1 -
      3.2 -
           3.2.1 -
           3.2.2 -
           3.2.3 -
      3.3 -
           3.3.1 -
           3.3.2 -
           3.3.3 -

3.2.3 L'accent de frase



accent
accent de frase
accent de mot
entonaciˇ
grup clÝtic
grup pros˛dic
mot Óton
mot t˛nic

L’accent de frase afecta unitats prosòdiques superiors al mot, formades per sintagmes i oracions, i dona prominència a una de les síl·labes tòniques entre totes les dels mots del sintagma o l’oració. En seqüències complexes de mots, a més, es pot distingir un accent primari (´), que és més prominent, i un accent secundari (`), que és menys prominent, com mostra el quadre 3.5.

Així, en el sintagma tots els quadres del museu, la síl·laba més prominent és la síl·laba tònica seu del mot museu. En canvi, en l’oració Tots els quadres del museu eren importants, la síl·laba més prominent és la síl·laba tònica tants del mot importants. A més, la seqüència de mots tots els quadres del museu té un accent primari en la síl·laba seu de museu, un accent secundari en la síl·laba qua de quadres i un altre accent secundari, encara més feble, en tots.

L’accent primari en un enunciat declaratiu de caràcter neutre és, en general, el que es troba en el darrer mot de l’enunciat. La prominència relativa dels accents de frase depèn de l’estructura sintàctica. En condicions de neutralitat, en l’oració La seva dona l’animava l’accent primari de l’enunciat recau en la síl·laba tònica del mot animava, mentre que els accents dels mots seva i dona es mantenen, però tenen menys prominència que l’accent primari. Ara bé, l’accent podria recaure en la síl·laba tònica d’un altre mot en cas que l'emissor volgués emfatitzar-lo i, més concretament, convertir-lo en focus contrastiu. Per exemple, l’accent de frase podria recaure en la síl·laba tònica del mot dona si es volgués remarcar la referència a la seva dona en contraposició a alguna altra persona del sexe femení (La seva dona l’animava, no la seva filla) o en la síl·laba tònica del mot seva, per contraposar la seva dona a la dona d’un altre (La seva dona l’animava, no la teva).

Un enunciat suficientment llarg se sol dividir en un conjunt variable d’unitats, cadascuna de les quals acaba en un mot accentuat que duu l’accent primari. Les divisions poden ser diverses, com als exemples següents, on usem la barra per a indicar límit d’unitat o grup prosòdic: La seva professora d’història de l’art | sempre l’animava; La seva professora | d’història de l’art | sempre l’animava. Els graus de prominència dels accents anteriors a l’accent primari són variables i depenen de factors com la distància entre accents, per tal com hi ha una tendència general a evitar seqüències de síl·labes àtones massa llargues i seqüències de dos accents consecutius prominents.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona