3. L'accent i l'entonaciˇ
      3.1 -
      3.2 -
           3.2.1 -
           3.2.2 -
           3.2.3 -
      3.3 -
           3.3.1 -
           3.3.2 -
           3.3.3 -

3.3.1 L'entonació declarativa



accent
accent de frase
accent de mot
entonaciˇ
grup clÝtic
grup pros˛dic
mot Óton
mot t˛nic

L’entonació de les oracions declaratives varia segons que siguin neutres o presentin elements dislocats o focalitzats, com recull i exemplifica el quadre 3.7.

a) En les declaratives neutres, destaquen com a trets entonatius més característics la baixada gradual del to al llarg de l’oració i la cadència descendent final, que és la que confereix el sentit d’acabament a l’oració, com es pot observar en la figura 3.1.

Figura 3.1
Contorn entonatiu d'una declarativa neutra

Declarativa neutraL’oració declarativa neutra La Maria m’enamora està formada per dos grups prosòdics: el del subjecte (La Maria) i el del predicat (m’enamora). El contorn s’inicia en un to mitjà de la tessitura de l'emissor i puja durant la primera síl·laba tònica de l’enunciat (ri de Maria). Després del subjecte, la melodia inicia el descens fins a la part final de l’oració. Aquest descens és un dels trets més característics de l’entonació declarativa i es troba en gairebé tots els parlars llevat de l’alguerès i el septentrional. En aquests dos parlars, durant la pronunciació de la síl·laba amb accent nuclear final es produeix un moviment tonal descendent menys gradual que en els altres parlars.

b) En les oracions declaratives amb dislocació a la dreta, l’element dislocat forma un grup prosòdicament independent i feble, com mostra la figura 3.2.

Figura 3.2
Contorn entonatiu d'una declarativa amb dislocació a la dreta

Declarativa amb dislocació a la dretaEn l’oració declarativa amb dislocació a la dreta No en vull, de llimones, la primera part (No en vull) té les característiques entonatives pròpies d’una declarativa i el constituent dislocat (de llimones) no presenta cap prominència prosòdica i es realitza en una tonalitat molt baixa.

c) En les oracions declaratives amb dislocació a l’esquerra, el constituent dislocat forma un grup prosòdic independent, com mostra la figura 3.3.

Figura 3.3
Contorn entonatiu d'una declarativa amb dislocació a l'esquerra

Declarativa amb dislocació a l'esquerraEn una oració declarativa amb el complement dislocat a l’esquerra, com De llimones no en vull, el constituent dislocat (De llimones) té la mateixa entonació que un subjecte inicial. La segona part de l’oració (no en vull) té la mateixa entonació que una declarativa neutra.

d) Per a focalitzar un constituent d’una oració declarativa i contrastar-lo amb altres elements presents en la conversa o discurs, s’empra una entonació d’èmfasi contrastiu i es trasllada opcionalment el constituent focalitzat a la perifèria esquerra de l'oració, com s’exemplifica en la figura 3.4.GIEC

Figura 3.4
Contorn entonatiu d'una oració amb èmfasi contrastiu

Oració amb èmfasi contrastiuEn l’oració declarativa amb èmfasi contrastiu La Marina, vindrà demà, el primer grup prosòdic (La Marina), corresponent al focus, presenta una entonació emfàtica amb un ascens fins a la síl·laba tònica i un fort descens posterior; el segon grup prosòdic (vindrà demà), en canvi, té un to baix mantingut.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona