3. L'accent i l'entonaciˇ
      3.1 -
      3.2 -
           3.2.1 -
           3.2.2 -
           3.2.3 -
      3.3 -
           3.3.1 -
           3.3.2 -
           3.3.3 -

3.3.2 L'entonació interrogativa



accent
accent de frase
accent de mot
entonaciˇ
grup clÝtic
grup pros˛dic
mot Óton
mot t˛nic

Les oracions interrogatives tenen contorns entonatius diferents si són totals (L’has vist?) o parcials (Qui l’ha vist?). Les totals, per la seva banda, tenen diferents entonacions segons que siguin, bàsicament, neutres, confirmatòries i de contraexpectativa, com es descriu breument i s’exemplifica en el quadre 3.8.

a) Amb les interrogatives neutres el parlant busca saber quin és el valor de veritat que correspon al contingut proposicional de l’oració. Així, l’oració Viureu a Crevillent? pot ser parafrasejada per És cert o és fals que viureu a Crevillent? Aquestes oracions interrogatives poden anar encapçalades per la conjunció que, que actua com a marca de modalitat: (Que) vindrà?; (Que) plou? Pel que fa a l’entonació, en català s’han distingit dos tipus bàsics de contorns entonatius, anomenats patró entonatiu ascendent i patró entonatiu descendent. Les figures 3.5 i 3.6 mostren l’entonació típica dels dos tipus de contorns amb l’oració Neva? (patró ascendent) i Que neva? (patró descendent).

Figura 3.5
Contorn entonatiu ascendent d'una interrogativa neutra
Patró ascendent

Neva? 


Figura
3.6
Contorn entonatiu descendent d'una interrogativa neutra

Patró descendent

Que neva? 


El patró ascendent es caracteritza per una configuració formada per un to baix associat a la darrera síl·laba tònica seguit d’un ascens pronunciat en les síl·labes posteriors. El patró descendent comença en una tonalitat més aviat alta de la tessitura de l'emissor i es manté fins al principi de l’última síl·laba tònica, en què es produeix una forta davallada del to, que continua baix en les síl·labes posttòniques (si n’hi ha).

Hi ha força variació entre parlars en la utilització d’aquests contorns entonatius, així com en l’ús de la conjunció inicial que. Basant-nos en l'ús dels patrons per a les interrogatives neutres, podem distingir grups de parlars diferenciats. Tots dos contorns són propis del català central, tot i que l’ascendent és el més freqüent  . El baleàric, l’alguerès, alguns parlars nord-occidentals i el tarragoní fan servir d’una manera predominant el contorn descendent
, mentre que el valencià, el tortosí, el septentrional i el gironí fan servir el contorn ascendent
. Pel que fa a l’aparició de la conjunció que, encara que hom observa una gran variació entre parlars en el seu ús, en central i en altres parlars hi ha una correlació força sistemàtica entre la presència del que i l’ús del patró descendent.
Pel que fa a l’ordre dels elements oracionals, el subjecte d’una interrogativa neutra —si és que hi apareix— se situa normalment en posició dislocada a la dreta o a l’esquerra de l’oració: (Que) vindrà, en Pau?
; En Pau, (que) vindrà?
.GIEC
 
És interessant assenyalar que quan el subjecte no es disloca, com en l’oració Vindrà en Pau?
(pronunciada en un sol grup prosòdic), l’oració s’interpreta com una pregunta de contraexpectativa, que mostra que les expectatives de l'emissor no s’han complert, i no com una interrogativa neutra.

b) Les interrogatives confirmatòries serveixen per a confirmar el valor de veritat de l’oració. En Eh que ets el germà d’en Carles? i Ets el germà d’en Carles, eh?, l'emissor vol confirmar la seva suposició que l’interlocutor és germà d’en Carles, com mostren les figures 3.7 i 3.8 respectivament.

Figura 3.7
Contorn entonatiu d'una interrogativa total confirmatòria (patró interrogatiu)


Interrogativa total confirmatòria

Eh que ets el germà d'en Carles? 


Figura
3.8
Contorn entonatiu d'una interrogativa total confirmatòria (patró declaratiu-interrogatiu)

Interrogativa total confirmatòria (declaratiu-interrogatiu)

Ets el germà d'en Carles, eh? 


L’entonació de la primera oració es correspon amb la melodia interrogativa amb patró ascendent. El seu tret més característic és el to baix associat a la darrera síl·laba tònica de l’enunciat (car de Carles) seguit d’una pujada abrupta final del to. Pel que fa a la segona oració, el primer grup prosòdic té l’entonació pròpia de les oracions declaratives, mentre que el segon grup (eh?) rep una entonació ascendent.

Tanmateix, en el cas de l’alguerès, el baleàric i alguns parlars nord-occidentals, la interrogativa neutra i la interrogativa confirmatòria tenen contorns entonatius descendents. La diferència entre les dues entonacions està en el camp tonal de l’accent nuclear descendent, que és molt més ampli en el cas del patró de la interrogativa neutra.

c) Amb les interrogatives de contraexpectativa l'emissor expressa que la situació no s’adiu amb el que esperava: Tens gana? (Però si acabes de dinar). Des del punt de vista prosòdic, les interrogatives de contraexpectativa es realitzen típicament amb el patró ascendent, com mostra la figura 3.9.

Figura 3.9
Contorn entonatiu d'una interrogativa de contraexpectativa en centralInterrogativa de contraexpectativa en central

Tens gana? 


En la major part de parlars, aquestes interrogatives poden anar encapçalades per la partícula que: Que t’has casat? Això sí que no m’ho esperava (preguntat en veure l’aliança al dit de l’interlocutor).

En mallorquí i en menorquí, aquest tipus d’interrogativa pot anar encapçalat per la conjunció disjuntiva o: O seràs al concert de demà a la nit? (No m’ho esperava)
.

En baleàric i alguerès, parlars en què la interrogativa neutra és descendent, el contorn entonatiu de les interrogatives de contraexpectativa es caracteritza per una configuració nuclear ascendent-descendent final, com mostra la figura 3.10.

Figura 3.10
Contorn entonatiu d'una interrogativa de contraexpectativa en baleàric

Interrogativa de contraexpectativa en baleàric

Que tens gana? 

En alguerès, el contorn ascendent-descendent també és propi de les oracions interrogatives que mostren sorpresa o estranyesa, sobretot quan van encapçalades per la partícula adversativa ma. Si el verb és transitiu i el complement directe és un sintagma nominal, aquest s’anteposa al verb: Ma son tens?  Aquesta mateixa entonació també és pròpia de les interrogatives encapçalades per la partícula a, en què l'emissor fa un oferiment al receptor: A vens a prendre un cafè? 

d) Les preguntes eco, que repeteixen fragments de l’oració de l’interlocutor o fins i tot l’oració sencera, poden tenir el sentit i la funció d’una interrogativa de contraexpectativa, però el camp tonal és menys ampli. Com aquestes, poden adoptar un contorn entonatiu ascendent o descendent, segons el parlar. És el cas d’una interrogativa com la del diàleg següent: Parlant A: —Ella no ho sabia. Parlant B: —Ella no ho sabia? (en el sentit de Dius que ella no ho sabia?), com mostra la figura 3.11.

Figura 3.11
Contorn entonatiu d'una interrogativa eco neutraInterrogativa eco neutra

Ella no ho sabia? 

En el cas de les interrogatives eco de tipus parcial, els patrons entonatius solen acabar en un moviment tonal ascendent en lloc de descendent: Qui (dius) (que) va venir? (No t’he sentit bé).

e) En les interrogatives parcials s’altera l’ordre sintàctic canònic, de manera que generalment el verb segueix l’element interrogatiu. Aleshores, el subjecte, si no és el·líptic, apareix dislocat al final o bé al principi de l’oració, formant un grup prosòdic a part (Què t’ha dit, l’Albert?; La teva germana, a qui vol enviar la invitació?).

Generalment, les interrogatives parcials presenten patró descendent, com mostra la figura 3.12 amb l’oració Qui ve a dinar?, en què l’element interrogatiu és el subjecte.

Figura 3.12
Contorn entonatiu d'una interrogativa parcial

Interrogativa parcial

Qui ve a dinar? 


La part inicial del contorn es produeix en un to agut, que es manté sostingut fins a la darrera síl·laba tònica de l’oració. Aquesta síl·laba es pronuncia en un to alt i s’inicia el descens del to en les síl·labes posttòniques, si n’hi ha, o bé durant la darrera vocal de l’enunciat.

El contorn entonatiu de la figura 3.12 és el més comú en central, nord-occidental, septentrional i baleàric. Són parlars en els quals les preguntes parcials neutres es caracteritzen per una síl·laba nuclear alta seguida d’una davallada final. En valencià i en alguerès, en canvi, hi ha una baixada tonal (en lloc d’un to alt) associada a la síl·laba amb l’accent nuclear, seguida d’un to de frontera final baix.

 

apartat següent 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera ediciˇ - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona