1.3 La síl·laba i la sil·labificació



coda (silˇlābica)
diftong
hiat
nucli silˇlābic
obertura silˇlābica
reducciķ vocālica
sílˇlaba
triftong
vocal

Les síl·labes estan formades obligatòriament per un nucli i opcionalment per una obertura, que precedeix el nucli, i una coda, que el segueix, com s’exemplifica en la taula 1.1.GIEC

TAULA 1.1
Constituents d'una síl·laba


El nucli sil·làbic ha d’estar constituït necessàriament per una vocal, com en el cas de la síl·laba a, que presenta només el nucli vocàlic. Opcionalment, pot haver-hi l’obertura i la coda corresponents a un segment consonàntic (obertura i coda simple) o a diversos segments consonàntics (obertura i coda complexa). Les síl·labes pes, moc i fam, per exemple, presenten un nucli, ocupat per la vocal, i una obertura i una coda simples, ocupades per una consonant cadascuna; d’altra banda, les síl·labes prats, grups i plens consten d’un nucli i d’una obertura i una coda complexes, ocupades per dues consonants cadascuna.

Cal tenir en compte que les semivocals i [j] i u [w], per exemple de rei o blau, es comporten fonològicament com a sons consonàntics. Les semivocals s’integren, doncs, en la classe de les consonants i dins d’aquestes són les més pròximes a les vocals.

Segons la presència o l’absència de coda, es parla de síl·labes travades i lliures: una síl·laba és travada si té coda, com totes les síl·labes del mot es.pan.tall, on la vocal va seguida d’una consonant; una síl·laba és lliure si no té coda, com totes les síl·labes del mot a.me.ri.ca.na, constituïdes per una vocal, en el primer cas, i consonant seguida de vocal en la resta de casos.

En el quadre 1.7 s’exemplifiquen, a partir de mots monosil·làbics, les estructures sil·làbiques més habituals, indicant amb V les posicions ocupades per una vocal, i amb C, les ocupades per un so consonàntic, incloent-hi les semivocals ([j], [w]).

A les estructures exemplificades en el quadre anterior s’hi poden afegir casos amb quatre sons consonàntics en la coda que apareix a final de mot (CVCCCC), com exhausts [wsts] o pretexts [ksts].

A grans trets, la sil·labificació fa referència a la manera com els segments s’agrupen en síl·labes i, dins d’aquestes, constitueixen nuclis, obertures i codes, tant en el domini del mot com en el domini dels grups de mots.GIEC

En el domini del mot, la sil·labificació respon als criteris següents:

a) Partint de la base que la vocal és l’únic constituent obligatori de la síl·laba, un mot consta de tantes síl·labes com sons vocàlics conté. Així, ara i instrument consten de dues i tres vocals, respectivament, i, per tant, de dues i tres síl·labes: a.ra, ins.tru.ment.

b) Tota consonant seguida d’una vocal esdevé una obertura. Consegüentment, en seqüències del tipus VCV, la consonant intervocàlica forma síl·laba necessàriament amb la vocal següent i no amb l’anterior: a.ra, o.na.

c) Quan hi ha més d’una consonant prevocàlica, aquestes consonants formen una obertura complexa si són combinables. És el cas, per exemple, de les seqüències br i pl de o.bra i am.pla. Si no són combinables, la primera forma síl·laba amb la vocal precedent i la segona forma síl·laba amb els segments següents, com en el cas de lp de al.pí, o de cm de drac.ma.

En el domini del grup de mots, és a dir, quan els mots estan en contacte, es pot produir la resil·labificació de la consonant final d’un mot, és a dir, la reassignació de segments concrets a síl·labes del mot següent. Concretament, si en una seqüència un mot acaba en una o més consonants i el següent comença per vocal, la consonant final del primer mot es resil·labifica com a obertura de la vocal del mot següent: pot anar (po.ta.nar), vell amic (ve.lla.mic), són amics (só.na.mics), parc ampli (par.cam.pli).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona