1.3.1 Les obertures sil·làbiques



coda (silˇlābica)
diftong
hiat
nucli silˇlābic
obertura silˇlābica
reducciķ vocālica
sílˇlaba
triftong
vocal

L’obertura sil·làbica és la part de la síl·laba anterior al nucli. Pot ser simple o complexa i pot aparèixer en posició inicial absoluta de mot (com m en o bl en blau) o en posició interior de mot (com n en tèc.nic o gr en a.gre).

En el quadre 1.8 s’exemplifiquen algunes de les obertures sil·làbiques simples possibles en l’àmbit de la paraula.a) En posició interior de mot, qualsevol segment consonàntic pot ocupar, en principi, la posició d’obertura sil·làbica simple.

b) En posició inicial de mot no pot aparèixer mai la bategant (/ɾ/) i no són gaire freqüents els mots que comencen per /z/ (zero, zeta, ziga-zaga, zona, zodíac, zenc, zoo, zèfir, zel, Zacaries) ni tampoc per les semivocals /j/ o /w/; iaia, iambe, iode, iogurt, hiena, hieràtic, ien, York, Iemen; web, whisky, Huelva, Washington, Windsor, UEFA, UOC. Les africades sonores ([z], [d͡ʒ]) no apareixen en posició inicial, excepte [d͡ʒ] en parlars que afriquen sistemàticament la /ʒ/, com en gerro; a més, hi són rars [s], /t͡ʃ/ (quan no és producte de l’africació de /ʃ/ en certs parlars): tsar, tse-tse; txec, txetxè.

Les restriccions són més fortes per a les obertures complexes. Únicament són possibles les obertures complexes constituïdes per una consonant oclusiva velar (/k/ o /ɡ/) seguida d’una semivocal u (/w/) i les constituïdes per una consonant oclusiva (/b/, /p/, /d/, /t/, /ɡ/, /k/) (que en certs contextos pot realitzar-se com a aproximant) o una fricativa labiodental sorda (/f/) seguides de les líquides l /l/ o r /ɾ/, amb l’excepció de tl i dl.GIEC En el quadre 1.9 s’exemplifiquen, en negreta, les obertures sil·làbiques complexes més freqüents en l’àmbit de la paraula.

Els grups inicials ps, pn, pt, gn, mn i bd (psicologia, pneumàtic, Ptolemeu, gnom, mnemotècnic, bdel·li) i alguns altres apareixen en manlleus o cultismes i es pronuncien normalment prescindint de la primera consonant. En una dicció molt acurada pròpia dels registres formals, a vegades es realitza la seqüència de tots dos segments.GIEC n


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona