1.4.3 Fenòmens vocàlics en seqüències de mots



coda (silˇlābica)
diftong
hiat
nucli silˇlābic
obertura silˇlābica
reducciķ vocālica
sílˇlaba
triftong
vocal

Els contactes de vocals adjacents de mots diferents es poden resoldre amb manteniment de les vocals en síl·labes diferents (hiat), amb reducció a una sola síl·laba mitjançant la formació d’un diftong o de l’elisió d’una de les vocals (o la fusió de dues vocals idèntiques en una). Hi ha diftongació quan les vocals altes (i o u) es converteixen en semivocals ([j], [w], respectivament) i formen síl·laba amb una altra vocal anterior o següent. L'elisió vocàlica es dona quan una de les dues vocals és una neutra àtona o quan dues vocals són idèntiques i el contacte es resol amb la pronunciació d’una única vocal.

El quadre 1.14 mostra les diferents possibilitats quan la vocal final de mot és tònica i la inicial del mot següent és tònica o àtona, tenint en compte en alguns casos diferències entre els parlars que redueixen les vocals àtones a [ə] i a [u] i els que no ho fan i mantenen un sistema àton de cinc vocals. Cal tenir en compte també que hi ha certes pronúncies que depenen d’aspectes com ara el tempo i els accents, primaris o secundaris, dels mots que s’hi relacionen.

En seqüències complexes de mots es pot distingir un accent primari i un (o més d’un) accent secundari. En la transcripció fonètica dels sons, l’accent principal es marca amb un accent agut (´) i l’accent secundari es marca amb un accent greu (`): Els obstàcles eren divérsos.

a) El contacte entre dues vocals tòniques es resol de maneres diferents:

— Es resol amb hiat quan la segona té l’accent principal de frase: serà hàbil [à.á], bé entren [è.é], traduí himnes [ì.í], so òptim [ɔ̀.ɔ́], menú únic [ù.ú], arribarà últim [à.ú], bé obre [è.ɔ́], traduí obres [ì.ɔ́], so únic [ɔ̀.ú], menú àrab [ù.á].

— Quan la segona té un accent secundari i l’accent principal recau sobre un dels mots següents, hi ha elisió si les vocals són idèntiques (sultà àrab elegit [à], faré esses sordes [è], traduí himnes antics [ì], algú usa el mateix [ù]) i hi ha diftong si les vocals són diferents (tindrà ulls verds [àw], comitè indi reunit [ɛ̀j], no sé qui obre la porta [jɔ̀], algú alça la veu [wà]).

b) Quan la primera vocal és tònica i la segona és àtona, es donen els casos següents:

— Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent: serà inútil [àj], això urgeix [ɔ̀w], faré i desfaré [èj], carbó humit [ɔ̀w], algú interessant [ùj], comú interès [ùj]. Quan aquestes dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una sola vocal: menú usual [ù], matí incomplet [ì].

— Les vocals a, e i o en síl·laba àtona (cas que només es dona en els parlars que no redueixen aquests sons) es fusionen amb la tònica; també es fusionen les vocals idèntiques: germà animat [à], demà estudiaré [à], puré espès [è], faré amics [è], allò agrada [ɔ̀], patró oblidat [ò].

— Si les vocals són diferents, en els parlars que no redueixen a i e a [ə] i o a [u] en síl·laba àtona, el contacte se sol resoldre amb hiat si la segona és una a: patró aparent [ò.a], allí anava [ì.a].

— Si les vocals són diferents, en els parlars que redueixen a i e a [ə] en síl·laba àtona, el contacte se sol resoldre amb l’elisió de la segona vocal: demà estudiaré [à], faré amics [è], ple estiu [ɛ̀], allò agrada [ɔ̀].

— Si la vocal tònica és i o u també es pot formar diftong creixent: ningú espera [ù]/[wə] o [we], segons el parlar, matí ennuvolat [ì]/[jə] o [je], segons el parlar.

— Si la segona vocal és una e àtona [e] (cas que només es dona en els parlars que no redueixen aquest so) i va seguida d’una coda consonàntica, generalment la vocal s’elideix: germà estudiós [à], patró estàndard [ò], allí entraven [ì].

Quan la primera vocal és àtona i la segona és tònica o àtona, es donen els casos que s’esquematitzen i exemplifiquen en el quadre 1.15.

Si la primera vocal és àtona i la segona és tònica, es donen els casos següents:

a) Si la primera vocal és una i o una u i les vocals són diferents, el grup es pronuncia usualment amb hiat: barri àrab [i.á], residu àcid [u.á], codi ètic [i.ɛ́], ímpetu èpic [u.ɛ́], criteri òptim [i.ɔ́], ritu òrfic [u.ɔ́], estudi únic [i.ú].

b) Si la primera vocal és una i o una u i la segona és idèntica, es pronuncien amb hiat becari indi [i.í], residu útil [u.ú], però es poden arribar a fusionar en una sola vocal, especialment si l’accent és secundari i la parla és ràpida: becari indi contractat [ì], residu útil aprofitat [ù].

c) En els parlars que en síl·laba àtona no redueixen les vocals a i e a [ə] i o a [u], el grup també se sol pronunciar amb hiat: problema òptic [a.ɔ́], hora extra [a.é], home indi [e.í], pare únic [e.ú], gerro àrab [o.á]. Com en el cas anterior, si les vocals són semblants, també es poden fusionar en una de sola: puma àgil [a.á]/[á], article èpic [e.ɛ́]/[ɛ́], número onze [o.ó]/[ó], ferro òptim [o.ɔ́]/[ɔ́].

d) En els parlars que tenen vocal neutra resultat de la reducció vocàlica, la neutra se sol conservar quan va seguida de vocal tònica, però es pot elidir, especialment quan l’accent és secundari: la casa alta (del xamfrà) [ə.á]/[à], poca herba (tallada) [ə.é]/[è], frare orfe (de mare) [ə.ɔ́]/[ɔ̀], ara infla (la roda) [ə.í]/[ì], posa urnes (al col·legi) [ə.ú]/[ù].

Quan totes dues vocals són àtones, es donen els casos següents:

e) Si es tracta de vocals idèntiques, el més usual és que es fusionin (elisió): canvi imminent [i], tribu urbana [u], home educat ([ə] o [e], segons el parlar), lavabo ocupat ([u] o [o], segons el parlar), casa antiga ([ə] o [a], segons el parlar).

En els parlars amb reducció a vocal neutra, el contacte de dues vocals neutres es resol també amb fusió: casa altíssima [ə], pobre amic [ə], puja enlaire [ə], marge estret [ə]. I fins i tot és possible la fusió de seqüències de tres vocals neutres: tornava a escoltar [ə].

f) Quan a, e i o àtones es combinen amb una i o una u, se sol formar diftong: cosa urgent ([əw]/[aw], segons el parlar), producte inflamable ([əj]/[ej]), ferro usat ([u]/[ow]); individu astut ([wə]/[wa]), residu enorme ([wə]/[wa]), pati obert ([ju]/[jo]).

En els parlars amb reducció a vocal neutra, quan aquesta vocal entra en contacte amb una vocal i o una u, es forma diftong, però també hi pot haver elisió de la vocal neutra: cosa important [əj]/[i], compra un pa [əw]/[u]; barri antic [jə]/[i], anàlisi econòmica [jə]/[i], tribu africana [wə]/[u], mutu esforç [wə]/[u].

En general, apareix el mateix tipus de resultat quan hi ha contacte de les vocals final i inicial dels dos components d’un compost o d’un mot prefixat o d’una seqüència de mot amb clític. Així, se sol donar elisió en casos com caraalegre, centreeuropeu o microorganisme, fenomen que en alguns casos queda reflectit en l’escriptura (aiguardent, paraigua, mestrescola). Se sol produir diftongació en casos com pesainfants, francoitalià, semiautomàtic, s’hi atansa o porta-ho. Si la segona vocal és tònica, sol haver-hi hiat: tallaungles, mults, poldric.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona