2.2 El sistema consonàntic



Les consonants es poden classificar atenent al lloc d’articulació, a la manera com s’articulen i a la sonoritat. En el quadre 2.1 s’il·lustra el sistema consonàntic general del català.GIEC En aquells casos en què una casella conté dues consonants, la de la dreta representa la consonant sonora, i la de l’esquerra, la sorda; quan només n’hi ha una, és sonora.

Quadre 2.1
Sistema consonàntic



En aquest quadre no s’hi inclouen els sons alveolars africats [s] i [d͡z], que no tenen caràcter fonemàtic, ni les realitzacions que presenten diverses consonants en contextos específics.GIEC

a) Segons el lloc d’articulació, és a dir, la zona de la cavitat bucal on es produeix la constricció, les consonants poden ser bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatoalveolars, palatals i velars.

— Les bilabials s’articulen amb els llavis inferior i superior.

— Les labiodentals s’articulen amb les dents incisives superiors i el llavi inferior.

— Les dentals s’articulen amb l’àpex de la llengua i les dents incisives superiors.

— Les alveolars s’articulen amb l’àpex de la llengua i la part interior de la geniva superior (zona alveolar).

— Les palatoalveolars s’articulen amb la part anterior de la llengua i la zona que comprèn les genives i la part anterior del paladar.

— Les palatals s’articulen amb el dors de la llengua i la zona central del paladar.

— Les velars s’articulen amb el dors de la llengua i el vel del paladar.

b) Segons el mode d’articulació, és a dir, segons el grau de constricció de la cavitat bucal que regula el pas de l’aire, les consonants es divideixen en dos grans grups: el de les obstruents i el de les sonants.

Les obstruents s’articulen amb un tancament o una constricció important dels òrgans articulatoris, que fa que la sortida de l’aire s’interrompi momentàniament o es vegi dificultada. Són obstruents les oclusives, les fricatives i les africades.

— En les oclusives hi ha interrupció total del pas de l’aire. Les oclusives poden ser sordes ([p], [t], [k]) o sonores ([b], [d], [ɡ]).

— En les fricatives, la interrupció no és total i el pas de l’aire per la zona de constricció origina energia acústica en forma de soroll. Les fricatives poden ser sordes ([f], [s], [ʃ]) o sonores ([v], [z], [ʒ]).

— Les africades són mixtes: consten d’un moment oclusiu seguit d’un moment fricatiu. Les africades poden ser sordes ([s], [t͡ʃ]) o sonores ([z], [d͡ʒ]).

Entre les obstruents, formen un grup diferenciable les sibilants, que, segons el mode d’articulació, poden ser fricatives ([s], [z], [ʃ], [ʒ]) o africades ([s], [z], [t͡ʃ], [d͡ʒ]).

Les sonants s’articulen sense interrupció o fricció de la sortida de l’aire. Són sonants les nasals, les laterals, les ròtiques i les semivocals.

— En les nasals ([m], [n], [ɲ]), el pas de l’aire es veu reconduït cap a la cavitat nasal.

— En les laterals ([l], [ʎ]), el pas de l’aire es veu reconduït cap als costats de la boca.

— Les ròtiques s’articulen per un contacte ràpid de l’àpex de la llengua amb la zona alveolar. Es classifiquen en bategant [ɾ] (si el contacte és únic) i vibrant [r] si hi ha més d’un contacte.

— Les semivocals ([j], [w]) s’articulen en la mateixa zona que les vocals corresponents ([i], [u]), però presenten un grau de tancament més pronunciat. Es distingeixen de les vocals perquè mai no poden ser nucli de síl·laba.

c) Segons la posició de la glotis, hi ha consonants sordes (sense vibració de les cordes vocals) i consonants sonores (amb vibració de les cordes vocals). Les sonants (nasals, laterals, ròtiques i semivocals) són sempre sonores, com les vocals, mentre que les obstruents solen presentar-se en parelles de sorda i sonora. Són sordes les oclusives [p], [t] i [k], les fricatives [f], [s] i [ʃ] i les africades [s] i [t͡ʃ]. Són sonores les oclusives [b], [d] i [ɡ], les fricatives [v], [z] i [ʒ] i les africades [z] i [d͡ʒ]. Els canvis de sonoritat condicionats pel context fònic són propis de totes les obstruents, com s’observa en l’ensordiment de la consonant final del mot calb ([p]) i en l’assimilació de sonoritat de la seqüència cap llit (ca[b.ʎ]it). 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona