2.2.1 Les consonants oclusives



africada
consonant
fricativa
lateral
nasal
obstruent
oclusiva
r˛tica
semivocal
sonant

Les consonants oclusives es pronuncien amb una interrupció completa del pas de l’aire. Són oclusives les consonants sordes /p/, /t/ i /k/ i les sonores /b/, /d/ i /ɡ/, que es diferencien també pel lloc d’articulació (bilabial, dental o velar),GIEC com recull i exemplifica el quadre 2.2, en què s’inclouen exemples amb diferents grafies corresponents als sons.

En determinats contextos, les oclusives sonores es pronuncien d’una manera més relaxada. En aquest cas, es parla d’aproximants, com en el cas de la segona consonant dental de candidat (can[d]i[ð]at) en la major part dels parlars. Les aproximants s’articulen amb un acostament de dos òrgans articulatoris menor que en el cas de les oclusives, però major que en el cas de les fricatives, el qual no provoca turbulència de l’aire espirat. En altres contextos, aquestes mateixes oclusives sonores es pronuncien sordes.

Alguns parlars mallorquins disposen d’oclusives palatals en alternança amb les velars [k] i [ɡ]. Les oclusives palatals s’articulen amb el dors de la llengua en contacte amb el paladar i no amb el vel del paladar, com les velars. Es troben en qualsevol posició, excepte davant de o o u, bategant o lateral: cavall, riquesa, gall, guerra.

Actualitzaciˇ: 17/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona