2.3.1 L'ensordiment de les obstruents finals



africada
consonant
fricativa
lateral
nasal
obstruent
oclusiva
r˛tica
semivocal
sonant

En posició final absoluta, totes les obstruents sonores passen a pronunciar-se sordes. Ortogràficament, l’ensordiment es reflecteix en alguns casos, com per exemple en rebre / ell rep, però no sempre: cub [p], longitud [t], mag [k].OIEC

En els parlars que presenten la consonant palatoalveolar /ʒ/, el procés d’ensordiment s’associa també a un procés d’africació [t͡ʃ]: rogenc i pujar [ʒ] enfront de roig i puig [t͡ʃ].

En els parlars no betacistes, també es produeix l’ensordiment de la /v/ en posició final absoluta (serva/serf). Només en baleàric i alguerès, l’ensordiment de la /v/ actua també en codes simples, però restringit a les formes de primera persona del singular del present d’indicatiu de verbs de la primera conjugació. En aquests parlars, aquestes formes no presenten cap marca flexiva, i si el radical acaba en v, aquesta consonant esdevé [f]: aprov (aprovar), llev (llevar). Hi ha, però, algun parlar mallorquí en què aquestes formes també es pronuncien amb [w].GIEC

El procés d’ensordiment de les obstruents finals s’aplica també en l’adaptació de mots estrangers, com mostren els exemples següents, que acaben gràficament en una consonant sonora, generalment segons la pronúncia en la llengua original: baobab, club, web, Magrib, Panjab, Zagreb [p]; iod, quid, Bagdad, Belgrad [t]; gag, grog, Pittsburgh, Winnipeg, Göteborg [k]; Landsgrave [f]; jazz, Berlioz [s]. També s’ensordeixen els manlleus que originàriament presenten una [ʒ], però en aquest cas sense africació: beix, guaix [ʃ].

Actualitzaciˇ: 22/05/2019


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona