2.3.2 La simplificació de grups consonàntics finals



africada
consonant
fricativa
lateral
nasal
obstruent
oclusiva
rōtica
semivocal
sonant

En molts parlars, els grups consonàntics finals integrats per una nasal o una lateral seguides d’oclusiva perden la consonant oclusiva si les consonants tenen el mateix lloc d’articulació, tant si és final absoluta com si va seguida de la desinència flexiva de plural -s. Concretament, la simplificació es dona en central, en septentrional, en nord-occidental, en eivissenc i en una part del valencià. Aquest procés és responsable d’alternances com les següents: trempar [mp] i tremp/tremps [m], tombarella [mb] i tomb/tombs [m], ventada [t] i vent/vents [n], profunda [d] i profund/profunds [n], malaltia [t] i malalt/malalt[l], calda [d] i cald/calds [l]. En canvi, el procés no afecta mai els grups de consonants amb un lloc o un mode d’articulació dispar: Casp [sp], calb [lp], calc [lk], parc [rk], corb [rp], caic [jk], coit [jt].

En els parlars amb simplificació dels grups de nasal o lateral més oclusiva, es produeix també simplificació quan aquests grups precedeixen un mot que comença per vocal: malalt esperançat [l], tomb inesperat [m], vent intens [n]. En canvi, es manté el grup consonàntic quan el grup és final de proclític (amb ell, amb això [mb]) i, generalment també, quan és final de mot seguit d’enclític (interromp-ho [mp]; anant-hi, fent-ho [t], però [n] en algun parlar). Hi ha vacil·lació, tanmateix, en construccions més o menys fixades del tipus cent anys, sant Andreu o sant Antoni. En tots aquests darrers casos, és preferible evitar l’elisió en els registres formals.

Aquest fenomen no és general, ni pel que fa a contextos ni pel que fa a parlars.

a) En alguns contextos la simplificació no és tan sistemàtica com en els casos anteriors i, per tant, són possibles realitzacions amb elisió o sense elisió. És el cas dels grups de nasal seguida de velar (banca [ŋk] i banc [ŋ]/[ŋk], sangonera [ŋg] i sang [ŋ]/[ŋk]) i dels grups formats per ròtica ([r] o [ɾ]) o sibilant alveolar i oclusiva (cort, tard [r]/[rt]; agost, trist [s]/[st]).

Quan es tracta de formes verbals de participi, però, el grup consonàntic pot mantenir-se inalterat, tot i que no sistemàticament (absolt, resolt [t]/[l]), i igualment en alguns mots que no són participi (insult, ocult, indult, cobalt [t]/[l]).

b) La simplificació de grups consonàntics no es dona en mallorquí, menorquí, alguerès i una bona part del valencià, on es preserva l’oclusiva: camp, llamp [mp]; vent, sant, profund [t]; malalt, molt [t]. La preservació de l’oclusiva és sistemàtica tant davant de pausa com quan la segueix un mot que comença per vocal (camp obert, romp això [mp]; pont inestable, sent ocells [t]; molt animat, he resolt el problema [t]).

En les varietats en què no actua la simplificació de grups consonàntics finals (camp [mp], pont [t], molt [t]), és sistemàtica l’elisió de l’oclusiva quan la segueix un mot que comença per consonant (camp llaurat [m], pont segur [n], molt proper [l]). Semblantment, els parlars que no redueixen el grup final [ŋk] ho fan, d’una manera general, quan el segueix un mot començat per consonant (sang freda [ŋf]).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona