2.3.3 L'elisió de la ròtica final



africada
consonant
fricativa
lateral
nasal
obstruent
oclusiva
rōtica
semivocal
sonant

En tots els parlars, excepte en la major part del valencià, la r en posició final d’un mot agut, tot i representar-se gràficament, no es pronuncia quan apareix en posició final o bé seguida de la marca flexiva de plural -s: clar, clars (però clara, clares, claror); passar (però passarem, passaria, passar-hi); color, colors (però coloraina).

L’elisió de la ròtica final no afecta, d’una manera general, els mots plans ni els esdrúixols. Així, si bé és habitual la pronúncia sense r en mots com càntir o en els infinitius acabats en la terminació -er àtona (créixer, vèncer, pertànyer), se sol mantenir la -r en la gran majoria dels casos: adúlter, caràcter, mànager, màster, màrtir, míser, pòster, Cèsar, Júpiter.

És bastant habitual no pronunciar la r dels infinitius si són plans i van seguits d’un pronom començat per consonant, cosa que pot provocar canvis en la forma dels pronoms (coneixe’ns per conèixer-nos). Aquest fenomen s’evita en els registres formals, especialment en la llengua escrita. n

En alguns parlars, a més, la r s’elideix amb qualsevol infinitiu (fe’ls per fer-los). Aquesta elisió no és acceptable en els registres formals. n

Aquest fenomen no es produeix en la major part del valencià i té força excepcions lèxiques en els altres parlars. Entre els mots aguts solen ser excepció la major part dels monosíl·labs (car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir, Llor, Mir, la Quar, el Ter). Les excepcions afecten també mots polisil·làbics (sonor, obscur, prematur, amor, rigor, valor, futur, sospir), així com els manlleus i els mots de nova creació més recents (billar, cangur, glamur, ACNUR).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona