2.3.6 L'assimilació de lloc d'articulació



africada
consonant
fricativa
lateral
nasal
obstruent
oclusiva
rōtica
semivocal
sonant

En la majoria dels parlars, la nasal alveolar /n/, l’oclusiva dental /t/ (o, menys freqüentment, /d/) i la lateral /l/ adopten el lloc d’articulació de la consonant següent quan es troben en posició final de síl·laba seguides d’una consonant amb un lloc d’articulació diferent.

a) Així, la /n/ esdevé bilabial (benparlat [m], donin-me [m]), labiodental (confit [ɱ], n freds [ɱ]), dental (entra [], n deu []), palatoalveolar (Manlleu [],n justos []), palatal (ven nyores [ɲ]) o velar (congre [ŋ],n grocs [ŋ]) d’acord amb el lloc d’articulació de la consonant següent.

L’existència d’aquest procés explica també que en posició interior de base o afix la nasal final de síl·laba sempre hagi de presentar el mateix lloc d’articulació que la consonant següent (acampada [mp], inflar-se [ɱf], diumenge [n̠ʒ], encara [ŋk]).

b) En la majoria de parlars, les consonants oclusives dentals /t/ i /d/ s’assimilen al lloc d’articulació de la consonant següent quan es troben en posició final de síl·laba. Per exemple, la dental esdevé bilabial (totpoderós, vuit passos [pp], permet-me [mm]), labiodental (tot fet [p͡f]), alveolar (adnat [nn], permets [s], set rodes [r], set zeros [z]), palatoalveolar (barret xinès [t͡ʃ]) o velar (sud-coreà, et quedes, fred catastròfic [kk]) d’acord amb el lloc d’articulació de la consonant següent.

c) Semblantment, la lateral /l/ s’assimila al lloc d’articulació de la consonant següent si és dental (sol tenir, cal dir []) o palatoalveolar (vol xiular, mal jugat []), o bé parcialment si és palatal (vol nyores, mal lleig []).


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona