1.1 Introducció



coda (silˇlābica)
diftong
hiat
nucli silˇlābic
obertura silˇlābica
reducciķ vocālica
sílˇlaba
triftong
vocal

Les vocals són sons que s’articulen quan l’aire expirat surt sense cap constricció, a diferència del que ocorre amb els sons consonàntics. En la producció de les vocals, vibren les cordes vocals i es modifica la forma de la cavitat bucal segons el grau d’elevació i d’avançament de la llengua. Així, diem que en La Carme dorm la /ɔ/ de dorm és una vocal mitjana oberta i posterior, mentre que la /a/ de Marc és una vocal baixa i central. Cal tenir en compte que en català el sistema vocàlic en síl·laba àtona és més reduït que el sistema vocàlic en síl·laba tònica.

Les vocals i les consonants s’agrupen en síl·labes. Malgrat que les característiques fonètiques de la síl·laba són difícilment delimitables, la síl·laba té una clara realitat psicològica: els parlants reconeixen sense gaires dificultats el nombre de síl·labes de què consta un mot i els límits entre les síl·labes, així com les síl·labes que són acceptables o inacceptables en la seva llengua. D’altra banda, hi ha molts processos fonològics que depenen de la posició que ocupen els segments en el marc de la síl·laba.


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat - Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona