Quadre 20.8

Principals usos i valors dels temps verbals de subjuntiu

Temps verbal

Ús

Valor

Exemples / Comentaris d'ús

Present
(canti o cante)

      propi

simultaneïtat
posterioritat

Em sap greu que estiguis malalt
És possible que canviïn de cotxe

      derivat

imperatiu

No cridis!

Perfet
(hagi o haja cantat)

      propi



anterioritat respecte al present
anterioritat respecte al futur

Em sorprèn que hagi vingut a saludar-nos

Vull que quan tornem a parlar d’aquesta qüestió ja hàgiu trobat una solució

Imperfet
(cantés, cantara o cantàs)

      propi


passat perfectiu
simultaneïtat
posterioritat

És probable que s’enamoressin durant el viatge
Ens sabia greu que estigués a l’atur
Em va dir que l’acompanyés en cotxe l’endemà

      derivat


present o futur incompatible amb les expectatives

Parla com si no el conegués
Encara que em tornés els diners, no els acceptaria

     

modal


 

imperatiu



No us penséssiu que faig tot això per gust
No obrissis (pas) el paquet per res del món

En contextos negatius, amb valor atenuatiu o comminatori.

Passat perifràstic
(vagi o vaja cantar)

 

     

propi

 

anterioritat

 

El que més em molesta és que no em vagin avisar

Poc habitual. Aquest valor se sol expressar amb l’imperfet de subjuntiu.

Plusquamperfet
(hagués o haguera cantat)

      propi


anterioritat respecte a un moment passat

No m’imaginava que haguessis participat en la marató

Equivalent al plusquamperfet d’indicatiu.

anterioritat a un moment posterior a un de passat

Preferia que, quan marxéssim, haguéssim endreçat la casa


     

modal



 

passat irreal





Si hagués comprat l’apartament, encara l’estaria pagant
Encara que haguéssim parlat, no hauríem aclarit la qüestió
Tant de bo m’hagués quedat a casa aquell dia
Semblava com si s’hagués produït un terratrèmol

Amb pròtasis condicionals i concessives, amb oracions optatives i amb oracions modals amb com si.