Glossari


A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

cas
 

Propietat d’alguns pronoms personals que determina la funció sintàctica que poden fer.

 

cas acusatiu
 

Cas que diferencia els pronoms febles que poden fer de complement directe.

el, la, els, les

 

cas datiu
 

Cas que diferencia els pronoms febles que poden fer de complement indirecte o d’adjunt benefactiu, possessiu o ètic.

li, els

 

cas oblic
 

Cas que diferencia els pronoms forts que només poden anar precedits de preposició.

mi, si

 

Apartat on es defineix: 13.2


cas recte
 

Cas que diferencia els pronoms forts que només poden fer de subjecte.

jo

 

Apartat on es defineix: 13.2


catàfora
 

Fenomen pel qual un pronom s’interpreta en relació amb un element que apareix després en l’oració i no prèviament, com és habitual.

Si no li diem res, el metge no vindrà

 

Apartat on es defineix: 13.2


causal
 

Oració o sintagma que indica un motiu o una causa que explica un efecte o conseqüència.

El pare ha anat al dispensari perquè es troba malament
A causa de les pluges, les collites seran molt bones

 

Apartat on es defineix: 26.2


causal de l’enunciació
 

Oració causal que es refereix a l’acte enunciatiu.

Torna aviat, que he de marxar

 

Apartat on es defineix: 26.2.1


causal externa
 

Oració causal que afecta tota l’oració principal.

Com que no té gana, l’avi no vol sopar

 

Apartat on es defineix: 26.2.1


causal interna
 

Oració causal que indica el motiu o la raó del que expressa el predicat al qual s’adjunta.

L’avi no vol sopar perquè no té gana

 

Apartat on es defineix: 26.2.1


clític
 

Mot àton que forma una unitat fonològica amb un mot tònic.

Li dona un regal

 

Apartat on es defineix: 3.2.2


clivellada
 

Construcció en què es focalitza contrastivament un constituent oracional situant-lo entre el verb copulatiu ser i una subordinada introduïda per la conjunció que.

És al Priorat que van anar

 

Apartat on es defineix: 24.6 / 30.4.1


coda (sil·làbica)
 

Part de la síl·laba formada per les consonants que apareixen després del nucli vocàlic.

cap, caps

 

Apartat on es defineix: 1.3.2


comparativa
 

Construcció amb què s’estableix una relació d’igualtat o de desigualtat entre dues entitats, propietats o situacions.

Mart és tan brillant com una estrella
La Neus és més simpàtica que la seva bessona
Enguany ha plogut menys que l’any passat

 

Apartat on es defineix: 25.2


comparativa additiva
 

Pseudocomparativa que estableix una relació de suma respecte al conjunt d’elements que expressa el segon terme de la comparació.

Hem comprat més coses que les que hi havia a la llista

 

Apartat on es defineix: 25.3


comparativa correctiva
 

Pseudocomparativa que estableix un contrast entre dos termes i indica que, contràriament al que se suposa o s’ha afirmat prèviament, el primer és més que el segon.

El problema és més econòmic que polític

 

Apartat on es defineix: 25.3


comparativa d’inferioritat
 

Comparativa de desigualtat que indica que allò que es compara apareix associat al primer terme en un grau, una quantitat o un nombre menys elevats que al segon. Es forma típicament amb el quantificador menys.

La conferència va resultar menys interessant que la taula rodona
Hem comprat menys pomes que vosaltres

 

Apartat on es defineix: 25.2.1


comparativa de superioritat
 

Comparativa de desigualtat que indica que allò que es compara apareix associat al primer terme en un grau, una quantitat o un nombre més elevats que al segon. Es forma típicament amb el quantificador més.

La conferència va resultar més interessant que la taula rodona
Hem comprat més pomes que vosaltres

 

Apartat on es defineix: 25.2.1


comparativa hiperbòlica
 

Pseudocomparativa amb valor ponderatiu que presenta una propietat en grau extrem.

És més tossut que una mula

 

Apartat on es defineix: 25.3


comparativa proporcional
 

Oració composta amb forma de comparativa que expressa la correlació existent entre l’augment o la disminució de dues magnituds.

Com més treballaràs, més guanyaràs
Com menys t’impliquis, menys patiràs

 

Apartat on es defineix: 25.4


comparativa qualitativa
 

Comparativa amb què s’estableix una relació d’igualtat o de desigualtat referida a la identitat o la semblança entre entitats o situacions.

A mi em diu les mateixes coses que a tu
A mi em tracta d’una manera diferent de com et tracta a tu

 

Apartat on es defineix: 25.2.2


comparativa quantitativa
 

Comparativa amb què s’estableix una relació d’igualtat o de desigualtat entre graus, nombres o quantitats.

El forrellat de la porta és tan segur com el de la finestra
Tenim menys diners que vosaltres
Fa més feina que abans

 

Apartat on es defineix: 25.2.1


comparativa quantitativa d’igualtat
 

Comparativa amb què s’estableix una relació d’igualtat entre graus, nombres o quantitats, marcada generalment amb els quantitatius tan o tant i amb un complement comparatiu introduït amb la conjunció com.

L’Eugènia és tan alta com el seu germà
L’Aurora llegeix tants llibres com tu
El Jan ha fet tanta feina com tu

 

Apartat on es defineix: 25.2.1


comparativa quantitativa de desigualtat
 

Comparativa amb què s’estableix una relació de superioritat o d’inferioritat entre graus, nombres o quantitats, marcada generalment amb els quantitatius més o menys i amb un complement comparatiu introduït amb la conjunció que.

És més alta que el seu germà
L’Aurora ha llegit més llibres que tu
El Jan ha fet menys feina que tu

 

Apartat on es defineix: 25.2.1


comparativa restrictiva
 

Pseudocomparativa amb valor restrictiu que es construeix amb el quantificador més usat en un context negatiu.

No hem comprat més coses que les que hi havia a la llista

 

Apartat on es defineix: 25.3


complement
 

Funció sintàctica del constituent que completa i restringeix la significació d'un altre constituent, del qual depèn.

la decisió de la directora;  fidel a la causa;  Ha comprat tres litografies

 

complement agent
 

Adjunt del predicat, generalment introduït per la preposició per, que, en una passiva perifràstica i ocasionalment en altres construccions, representa la persona o les persones que han dut a terme una acció.

Fou seleccionat per un jurat imparcial

 

Apartat on es defineix: 19.2


complement del nom
 

Modificador, situat normalment a la dreta del nom, que en restringeix el significat o l’explica.

una camisa nova
l’Ebre, riu de la vida

 

complement intern
 

Complement directe implícit en el significat d’un verb intransitiu.

Ha ballat un vals

 

Apartat on es defineix: 17.3


complement restrictiu (d'una superlativa)
 

Constituent d’una construcció superlativa que fa referència al conjunt al qual pertany l’entitat que es designa amb el primer terme i al qual es restringeix l’atribució del grau màxim.

En Miquel és el company més divertit de tot l’institut

 

Apartat on es defineix: 25.5


composició
 

Procés de formació de mots a partir de la combinació de dues o més bases lèxiques.

gratacel

 

Apartat on es defineix: 7.2


compost
 

Mot format a partir de la combinació de dues o més bases lèxiques..

rentaplats
maldecap

 

Apartat on es defineix: 7.2


compost adjectival
 

Adjectiu creat per la suma de dues bases, que poden ser un nom i un adjectiu, un adverbi i un adjectiu o dos adjectius.

bocamoll
malintencionat
agredolç

 

Apartat on es defineix: 7.2.3


compost culte
 

Compost que inclou almenys una base culta, que no pot constituir un mot sola, o que conté dues bases, cultes o no, enllaçades per una vocal, que pot ser i o o.

psiquiatre
hidroavió
herbívor
hispanoamericà

 

Apartat on es defineix: 7.3


compost d’estructura coordinant
 

Compost resultat de la combinació de bases lèxiques jeràrquicament homòlogues.

compravenda

 

Apartat on es defineix: 7.2.1


compost d’estructura subordinant
 

Compost en què una de les bases lèxiques estableix una relació de dependència amb l’altra semblant a la que en sintaxi es dona entre un nucli i un modificador.

para-sol

 

Apartat on es defineix: 7.2.1


compost endocèntric
 

Compost en què una de les bases lèxiques s’identifica amb el nucli i determina la categoria lèxica del compost, aporta el significat bàsic i delimita les seves propietats gramaticals.

camacurt

 

Apartat on es defineix: 7.2.1


compost exocèntric
 

Compost en què cap element no es pot identificar com a nucli.

paraigua

 

Apartat on es defineix: 7.2.1


compost nominal
 

Nom creat per la suma de dues bases, que poden ser dos noms, un nom i un verb, un nom i un adjectiu o dos verbs.

filferro
gratacel
aiguardent
pica-pica

 

Apartat on es defineix: 7.2.2


compost verbal
 

Verb creat per la suma de dues bases, que poden ser un nom i un verb o un adverbi i un verb.

capficar
menysprear

 

Apartat on es defineix: 7.2.4


concessiva
 

Oració o sintagma que introdueix una causa que no produeix l’efecte esperat.

Encara que estàvem molt cansats, vam anar al teatre
Malgrat el disgust, va anar a la festa

 

Apartat on es defineix: 27.3


concessiva disjuntiva
 

Oració concessiva no prototípica que presenta una disjunció entre dos predicats hipotètics que expressen situacions oposades.

Faci fred o faci calor, pujarem al Montsant

 

Apartat on es defineix: 27.3.3


concessiva encoberta
 

Oració que s’interpreta com a concessiva, però que no presenta un nexe concessiu ni es relaciona com a pròtasi amb una apòdosi.

Tant que parla i després no és ningú

 

Apartat on es defineix: 27.3.3


concessiva factual
 

Oració concessiva que expressa una situació que es presenta com a vertadera.

Encara que m’ho va demanar insistentment, no li vaig dir res

 

Apartat on es defineix: 27.3.1


concessiva no factual
 

Oració concessiva que presenta una situació com a hipotètica o falsa.

Encara que demà m’ho demani insistentment, no li diré res

 

Apartat on es defineix: 27.3.1


concessiva universal
 

Oració concessiva no prototípica que fa referència a totes les situacions possibles que no són un obstacle per al compliment del que es diu a l’apòdosi, però que podrien ser-ho.

Pregunti el que pregunti, contesta-li que no ho saps

 

Apartat on es defineix: 27.3.3


concordança pel sentit
 

Fenomen pel qual un nom col·lectiu singular pot concordar en plural amb el verb.

La família, pel que he sentit a dir, no l’ajuden gaire

 

Apartat on es defineix: 8.3


condicional
 

Oració o sintagma en què s’introdueix una causa en un àmbit hipotètic.

Si fa bon dia, dinarem a la terrassa
En cas d’incendi, no agafeu l’ascensor

 

Apartat on es defineix: 27.2


condicional amb valor contrastiu
 

Oració condicional no prototípica que estableix un contrast amb l’apòdosi.

Si l’any passat ja vam obtenir beneficis, enguany hem superat totes les previsions

 

Apartat on es defineix: 27.2.3


condicional atenuativa
 

Oració condicional no prototípica que minimitza l’acte de parla que s’efectua en l’apòdosi.

Si els sembla bé, començarem l’acte ara mateix

 

Apartat on es defineix: 27.2.3


condicional encoberta
 

Oració que s’interpreta com a condicional, però que no presenta un nexe condicional ni es relaciona com a pròtasi amb una apòdosi.

Explica el meu secret i no et parlo mai més

 

Apartat on es defineix: 27.2.3


condicional epistèmica
 

Oració condicional no prototípica que indica que l'emissor parteix de la informació que conté per tal d’arribar a la conclusió que s’indica en l’apòdosi.

Si torna a jugar a golf és perquè ja s’ha curat de l’esquinç

 

Apartat on es defineix: 27.2.3


condicional indirecta
 

Oració condicional no prototípica que és resposta al que es diu en la pròtasi, però no hi estableix una relació de conseqüència directa.

Si tens gana, a la cuina hi deu haver un plat d’arròs

 

Apartat on es defineix: 27.2.3


condicional irreal
 

Oració condicional que descriu una situació falsa o que l’emissor presenta com a possiblement falsa o hipotètica.

Si el pare fos a casa, li contaríem la veritat

 

Apartat on es defineix: 27.2.1


condicional irreal de passat
 

Oració condicional que descriu una situació que podia haver ocorregut en el passat, però que finalment no ocorregué.

Si el pare hagués estat a casa, li hauríem contat la veritat

 

Apartat on es defineix: 27.2.1


condicional perfet
 

Temps verbal compost que, en l’ús propi, indica que la situació que expressa el verb és anterior i està vinculada a un moment de referència posterior a un altre moment passat.

Em va assegurar que quan parléssim amb ell ja haurien solucionat el problema

 

Apartat on es defineix: 20.5.4


condicional real
 

Oració condicional que expressa una situació que l’emissor concep com a possiblement vertadera.

Si el pare és a casa, li contarem la veritat

 

Apartat on es defineix: 27.2.1


condicional simple
 

Temps verbal simple que, en l’ús propi, indica posterioritat en relació amb un moment de referència passat.

Em va dir que faria el sopar

 

Apartat on es defineix: 20.5.4


conjugació
 

Propietat gramatical que permet establir classes de verbs que segueixen uns patrons flexius determinats.

Primera conjugació: cantar
Segona conjugació: batre, témer
Tercera conjugació pura: dormir
Tercera conjugació incoativa: servir

 

Apartat on es defineix: 5.2


conjugació incoativa
 

Subclasse de la tercera conjugació que presenta un increment corresponent a -eix-, -esc-, -ix-, -isc-, segons la forma i els parlars.

conduir
(condueixo/conduesc/conduïsc; condueixin/conduïsquen, etc.)

 

Apartat on es defineix: 5.2


conjugació pura
 

Subclasse de la tercera conjugació que no presenta increment en el radical.

dormir (dormo/dorm; dormi/dorma, etc.)

 

Apartat on es defineix: 5.2


conjunció
 

Mot que té capacitat de fer de nexe entre els constituents d’una oració composta amb verbs en forma finita.

Llegeix molt però no té gaire cultura

 

Apartat on es defineix: 21.2


conjunció adverbial
 

Conjunció que introdueix una subordinada equivalent a un sintagma adverbial o preposicional.

Mentre tu fas el dinar, jo estendré la roba

 

Apartat on es defineix: 21.2.2


conjunció adversativa
 

Conjunció coordinant que expressa contrast.

Té molt bona veu, però no afina gaire

 

Apartat on es defineix: 21.2.1


conjunció completiva
 

Conjunció que introdueix una subordinada substantiva.

Diuen que aquest estiu farà molta calor

 

Apartat on es defineix: 21.2.2


conjunció coordinant
 

Conjunció que relaciona elements equivalents funcionalment i que es troben en el mateix nivell jeràrquic. Es classifiquen en copulatives, disjuntives i adversatives.

Menja i beu de tot
Vols aigua o vi?
Treballa bé, però lentament

 

Apartat on es defineix: 21.2.1


conjunció copulativa
 

Conjunció coordinant que expressa addició.

És un carrer ample i llarg

 

Apartat on es defineix: 21.2.1


conjunció disjuntiva
 

Conjunció coordinant que expressa alternativa.

Vindrà l’un o l’altre

 

Apartat on es defineix: 21.2.1


conjunció en correlació
 

Conjunció coordinant que es relaciona amb una altra conjunció que introdueix un altre constituent coordinat.

No m’agrada ni l’un ni l’altre

 

Apartat on es defineix: 21.2.1


conjunció simple
 

Conjunció constituïda per un sol mot.

No era el seu avi sinó el seu oncle

 

Apartat on es defineix: 21.2


conjunció subordinant
 

Conjunció que enllaça constituents oracionals jeràrquicament diferents, de manera que l’oració que introdueix fa una funció sintàctica equivalent a un sintagma dins de la principal. Pot ser completiva o adverbial.

Van confirmar que arribarien a les quatre
Mentre pares taula, jo acabaré l'amanida

 

Apartat on es defineix: 21.2.2


connector parentètic
 

Mot o locució morfològicament invariable i de caràcter parentètic o apositiu que estableix una relació connectiva equivalent a la d’una conjunció, però sense crear una vinculació sintàctica.

Va estudiar i, amb tot, no va aprovar

 

Apartat on es defineix: 21.3


consonant
 

Segment fònic que s’articula amb una obstrucció o una constricció entre dos articuladors en algun punt del tracte vocal.

 

Apartat on es defineix: 2.1


consonant africada
 

Vegeu africada.

 

Apartat on es defineix: 2.2.2


consonant alveolar
 

Vegeu alveolar.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant aproximant
 

Vegeu aproximant.

 

Apartat on es defineix: 2.2.1


consonant bategant
 

Vegeu bategant.

 

Apartat on es defineix: 2.2.3


consonant bilabial
 

Vegeu bilabial.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant dental
 

Vegeu dental.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant fricativa
 

Vegeu fricativa.

 

Apartat on es defineix: 2.2.2


consonant labiodental
 

Vegeu labiodental.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant lateral
 

Vegeu lateral.

 

Apartat on es defineix: 2.2.3


consonant nasal
 

Vegeu nasal.

 

Apartat on es defineix: 2.2.3


consonant obstruent
 

Vegeu obstruent.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant oclusiva
 

Vegeu oclusiva.

 

Apartat on es defineix: 2.2.1


consonant palatal
 

Vegeu palatal.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant palatoalveolar
 

Vegeu palatoalveolar.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant ròtica
 

Vegeu ròtica.

 

Apartat on es defineix: 2.2.3


consonant sibilant
 

Vegeu sibilant.

 

Apartat on es defineix: 2.2.2


consonant sonora
 

Consonant que s’articula amb vibració de les cordes vocals.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant sorda
 

Consonant que s’articula sense vibració de les cordes vocals.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant velar
 

Vegeu velar.

 

Apartat on es defineix: 2.2


consonant vibrant
 

Vegeu vibrant.

 

Apartat on es defineix: 2.2.3


construcció causal
 

Vegeu causal.

 

Apartat on es defineix: 26.2


construcció concessiva
 

Vegeu concessiva.

 

Apartat on es defineix: 27.3


construcció condicional
 

Vegeu condicional.

 

Apartat on es defineix: 27.2


construcció consecutiva
 

Oració o sintagma que indica un efecte o una conseqüència derivada d’una causa.

El pare es troba malament, així que ha anat al dispensari

 

Apartat on es defineix: 26.4


construcció consecutiva no ponderativa
 

Vegeu oració il·lativa.

 

Apartat on es defineix: 26.4.1


construcció consecutiva ponderativa
 

Construcció consecutiva que consta d’un sintagma quantificat i una subordinada introduïda per que, que expressa el resultat d’una situació extrema.

Va beure tant que es va marejar

 

Apartat on es defineix: 26.4.2


construcció coordinada
 

Vegeu coordinada.

 

Apartat on es defineix: 22.1


construcció de gerundi
 

Subordinada amb el verb en gerundi que pot fer d’adjunt oracional, d’adjunt del predicat, de predicatiu i de complement del nom.

Cuinant ell, menjarem molt bé
Parlava fent pauses cada dos minuts
Va pujar a l’avió plorant
La foto de les cosines jugant a fet i amagar

 

Apartat on es defineix: 29.5


construcció de participi
 

Subordinada amb el verb en participi que pot fer d'adjunt oracional o de complement d'un nom.

Acabat el primer acte, anirem al bar
Les persones ferides en l’accident han estat traslladades a l’hospital més proper

 

Apartat on es defineix: 29.4


construcció final
 

Vegeu final.

 

Apartat on es defineix: 26.3


construcció inacusativa locativa
 

Construcció que inclou un verb intransitiu (o bé transitiu en ús absolut) i el pronom hi referit a un adjunt locatiu dislocat.

En aquest concurs només hi participaran alumnes de primària

 

Apartat on es defineix: 17.4


construcció partitiva
 

Construcció que inclou un quantificador i un sintagma nominal introduït per de que denota una part d’un tot o d’un conjunt.

tres dels veïns
molts dels presents

 

Apartat on es defineix: 12.2


construcció perifèrica
 

Construcció de caràcter parentètic, sovint corresponent a una subordinada amb el verb en participi o en gerundi, que fa d’adjunt oracional i se situa generalment a la perifèria esquerra de l’oració.

Considerats tots els inconvenients, hem decidit no marxar de viatge
Encarregant-se’n ell, estan tranquils

 

Apartat on es defineix: 29.4


construcció perifèrica de gerundi
 

Subordinada amb el verb en gerundi que funciona com a adjunt oracional i se situa, generalment, a la perifèria esquerra de l'oració.

Plovent tant, haurem de suspendre el partit

 

Apartat on es defineix: 29.5.1


construcció perifèrica de participi
 

Subordinada amb el verb en participi que funciona com a adjunt oracional i se situa, generalment, a la perifèria de l'oració. 

Acabat el curs, la Sandra i en Jordi es casaran
La Sandra i en Jordi es casaran, acabat el curs

 

Apartat on es defineix: 29.4


context agentiu
 

Context en què hi ha un predicat que indica una acció voluntària atribuïda a un subjecte agent.

El pare ha telefonat aquest matí per saber com t'ha anat l'examen

 

Apartat on es defineix: 26.3.3


context no agentiu
 

Context en què s’expressa un estat, un procés o una acció no atribuïda a un subjecte agent.

El te és bo per a gaudir de bona salut

 

Apartat on es defineix: 26.3.3


contorn entonatiu
 

Corba melòdica d’un grup prosòdic o un enunciat.

 

Apartat on es defineix: 3.3


conversió
 

Procés de formació de mots nous a partir de bases lèxiques que existeixen com a mots independents, canviant-ne la categoria i, doncs, les propietats sintàctiques, morfològiques i semàntiques.

tall (de tallar)
colpir (de colp)

 

Apartat on es defineix: 6.5


coordinació
 

Relació sintàctica que s’estableix entre dos o més constituents (oracions, sintagmes o parts de sintagma) equivalents pel que fa a la funció gramatical i que es troben en el mateix nivell jeràrquic.

Podem comprar la taula o bé el sofà

 

Apartat on es defineix: 22.1


coordinació adversativa
 

Coordinació que estableix una relació de contrast entre dos elements.

La decisió és legal però immoral

 

Apartat on es defineix: 22.2.4


coordinació copulativa
 

Coordinació que estableix una relació additiva entre dos o més elements.

La verdura i la carn han pujat molt de preu

 

Apartat on es defineix: 22.2.2


coordinació disjuntiva
 

Coordinació que estableix una relació d’alternativa obligatòria (disjunció exclusiva) o no obligatòria (disjunció inclusiva) entre dos elements.

El sucre, el voleu blanc o morè?
Voleu cafè o licors o alguna altra beguda?

 

Apartat on es defineix: 22.2.3


coordinada
 

Construcció en què es relacionen dos o més constituents equivalents quant a funció gramatical que es troben en el mateix nivell jeràrquic.

Escriu poesia i assaig

 

Apartat on es defineix: 22.1


copulativa
 

Construcció que conté un verb copulatiu o quasicopulatiu i un predicat no verbal (l’atribut). Pot ser d’identificació, de caracterització, locativa o temporal.

La seva mare és la directora
Aquest pis sembla molt lluminós
L’abric és a l’armari

 

Apartat on es defineix: 18.2


copulativa de caracterització
 

Construcció copulativa que assigna al subjecte una propietat inherent o una propietat contingent o estat.

Aquesta taula és petita
La Maria sembla cansada

 

Apartat on es defineix: 18.2.2


copulativa d'identificació
 

Construcció copulativa que estableix una relació d’identitat, generalment entre dos sintagmes nominals.

L’Oriol és l’arquitecte municipal
L’arquitecte municipal és l’Oriol

 

Apartat on es defineix: 18.2.2


copulativa locativa
 

Construcció copulativa que expressa localització espacial del subjecte.

L’Eduard és a la facultat
La Sílvia continua allà

 

Apartat on es defineix: 18.2.2


copulativa temporal
 

Construcció copulativa que expressa localització en el temps o en la durada.

La inauguració de l’exposició és {a les sis / demà}
Estaran tres dies per a arreglar la porta

 

Apartat on es defineix: 18.2.2


 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona