Glossari


A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

datiu
 

Modificador verbal que expressa valors com el de destinatari o experimentador d’una acció, el de posseïdor o el de persona afectada directament o indirectament per una acció.

La mestra llegirà un conte als pàrvuls
Li conec totes les manies
La Marta no ens menja prou i estem preocupats

 

Apartat on es defineix: 13.7.2


datiu benefactiu
 

Adjunt del predicat que expressa el beneficiari d’una acció.

La mestra llegirà un conte als pàrvuls

 

Apartat on es defineix: 13.7.2


datiu de possessió
 

Adjunt del predicat que es refereix a un posseïdor de l’entitat expressada pel complement directe o el subjecte d'un verb inacusatiu. Es representa amb un pronom feble.

Li conec totes les manies
Se
'm tanquen els ulls

 

Apartat on es defineix: 13.7.2


datiu čtic
 

Adjunt del predicat que es refereix a una persona que no protagonitza directament una situació però que s’hi implica emotivament. Es representa amb un pronom feble.

La Marta no ens menja prou i estem preocupats

 

Apartat on es defineix: 13.7.2


declarativa
 

Modalitat oracional amb què es presenta com a cert un enunciat que s’afirma o es nega.

Han llogat una casa per passar l’estiu
La Laura no anirà avui a classe

 

Apartat on es defineix: 31.2


demostratiu
 

Classe de paraules que expressen proximitat o llunyania de l’entitat designada respecte al lloc en què se situen l’emissor i el receptor de l’acte de parla o al moment en què es realitza l’acte de parla. Pot ser un determinant, un pronom o un adverbi.

Agafa aquesta cistella
Aquella nit no vam anar al teatre
Agafa això
No he tornat allí mai

 

Apartat on es defineix: 11.2


dental
 

Consonant que s’articula amb la part anterior de la llengua i les incisives superiors.

[t] fet
[d] vendre

 

Apartat on es defineix: 2.2


derivació
 

Procés de formació de mots nous a partir d’una base lèxica i, generalment, l’adjunció d’un prefix o d’un sufix.

frescor, ditet, desordre, refer

 

Apartat on es defineix: 6.2


desinčncia flexiva
 

Morfema o conjunt de morfemes que s’adjunten a la base lèxica d’un verb o d’una categoria nominal i expressen propietats gramaticals com el temps, la persona, el gènere o el nombre. Cada component correspon a un afix flexiu.

arem en cantarem
es en casetes

 

desinčncia nominal
 

Morfema o conjunt de morfemes que s’adjunten a la base lèxica d’una categoria nominal i expressen les propietats gramaticals de gènere i nombre.

es en casetes

 

Apartat on es defineix: 4.1


desinčncia verbal
 

Morfema o conjunt de morfemes verbals que indiquen el temps (amb l’aspecte i el mode) i la persona (amb el nombre).

arem en cantarem

 

Apartat on es defineix: 5.1


determinant
 

Classe de paraules que s'anteposen al nom i típicament delimiten l’extensió referencial del sintagma nominal.

No va veure el senyal
M’agraden aquestes idees
Heu de tastar els nostres vins

 

Apartat on es defineix: 11.1


determinant demostratiu
 

Determinant que designa el grau de proximitat en l’espai, el temps o el discurs de l’entitat designada pel nom al qual es refereix.

Aquesta jaqueta abriga molt
Aquella nit no vam anar al teatre
Em va proposar sopar junts, però això no és una bona idea

 

Apartat on es defineix: 11.2


díctic textual
 

Demostratiu que assenyala un element que forma part del discurs entès com un espai.

Van acordar que el termini seria d’un mes però aquesta informació no es va incorporar al document

 

Apartat on es defineix: 11.2


diferencial
 

Constituent que en una comparativa de desigualtat precisa la diferència que presenten els dos termes de la comparació respecte a allò que es compara.

En Joan és tres anys més jove que tu

 

Apartat on es defineix: 25.2


diftong
 

Grup fònic format per una vocal i una semivocal ([j] o [w]) pronunciades dins una mateixa síl·laba. Pot ser creixent o decreixent.

re.ial, de.uen
ai.re, nau

 

Apartat on es defineix: 1.4.1


diftong creixent
 

Diftong en què una semivocal ([j] o [w]) precedeix la vocal que fa de nucli sil·làbic.

re.ial, de.uen

 

Apartat on es defineix: 1.4.1


diftong decreixent
 

Diftong en què una semivocal ([j] o [w]) segueix la vocal que fa de nucli sil·làbic.

ai.re, nau

 

Apartat on es defineix: 1.4.1


diftongació
 

Procés pel qual una vocal adjacent a una altra vocal esdevé una semivocal i les dues s’integren en una sola síl·laba.

puré insípid [èj]

 

Apartat on es defineix: 1.4.3


discurs directe
 

Estil discursiu en què es reprodueix literalment un enunciat que es juxtaposa amb una enunciació diferent.

La mare em va dir: «No arribis tard»

 

Apartat on es defineix: 23.6


discurs indirecte
 

Estil discursiu en què es reprodueix un enunciat integrant-lo en una enunciació diferent.

La mare em va dir que no arribés tard

 

Apartat on es defineix: 23.6


discurs indirecte lliure
 

Estil discursiu en què es mantenen dos actes d’enunciació en discurs directe, però es perd l’autonomia dels elements díctics pròpia del discurs directe.

Ai, Senyor! Què li devia voler dir, aquella dona?

 

Apartat on es defineix: 23.6


disjunció
 

Vegeu coordinació disjuntiva.

 

disjunció exclusiva
 

Coordinació en què els elements connectats es presenten com a  alternatives incompatibles.

Dormirem al refugi o bé a la tenda

 

Apartat on es defineix: 22.2.3


disjunció inclusiva
 

Coordinació en què els elements connectats es presenten com a alternatives compatibles.

Crideu el pare o la mare de l’alumne

 

Apartat on es defineix: 22.2.3


dislocació
 

Desplaçament a la perifèria oracional d'un o més constituents de l'oració que aporten informació coneguda. Generalment, l’oració inclou un pronom de represa que el representa.

La carta porta-la a correus
Porta-la a correus, la carta

 

Apartat on es defineix: 30.3


dixi
 

Procés discursiu que dona compte de l'ús que l'emissor fa en els seus enunciats de les marques de persona, temps i espai per a fer referència a la situació comunicativa en què es troba.

 

Apartat on es defineix: 11.1


duplicació aparent
 

Fenomen pel qual un element fòric sembla compartir funció sintàctica amb un altre element de l’oració però, de fet, no la repeteix i, doncs, no es produeix un pleonasme.

És un local en el qual hi ha molta humitat
La casa d’on se’n van era de l’àvia

 

Apartat on es defineix: 24.5


duplicació pronominal
 

Fenomen pel qual un pronom feble concorre amb un constituent paral·lel en la mateixa estructura predicativa bàsica dins de l’oració.

No la van triar a ella
Aquest regal li agradarà molt a la mestra

 

Apartat on es defineix: 13.7.5


 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Tercera edició - agost 2021

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona