Glossari


A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

imperatiu
 

Mode verbal amb què l'emissor expressa la voluntat que el receptor o els receptors duguin a terme una determinada acció o que es produeixi una determinada situació.

Ajudeu-me!
Procureu no distreure-us

 

Apartat on es defineix: 20.4


imperfet de subjuntiu
 

Temps verbal compost que, en l’ús propi, pot usar-se amb un valor de passat perfectiu desvinculat de l’acte de parla.

Em va demanar que li telefonés l’endemà

 

Apartat on es defineix: 20.6


imperfet d'indicatiu
 

Temps verbal simple imperfectiu que, en l’ús propi, indica simultaneïtat respecte a un altre moment passat.

Preparaven el sopar quan vaig arribar a casa

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


impersonal
 

Construcció en què una acció o situació s’atribueix a un subjecte indefinit o genèric.

Truquen a la porta
Es beu massa en aquestes festes

 

Apartat on es defineix: 19.1


impersonal pronominal
 

Impersonal que es construeix amb el pronom es, el qual impedeix l’aparició d’un subjecte definit.

Es beu massa en aquestes festes

 

Apartat on es defineix: 19.3


increment incoatiu
 

Afix tònic característic de la subclasse incoativa de verbs de la tercera conjugació que segueix el radical de certes formes verbals.

serveixo, serveixes, serveix, serveixen; serveixi, serveixis, serveixi, serveixin

 

Apartat on es defineix: 5.3.2


indefinit
 

Quantificador que indica existència, inexistència o quantitat d’una manera indeterminada.

algunes opcions
cap escola
totes les entitats

 

Apartat on es defineix: 12.5


indefinit existencial negatiu
 

Indefinit que indica la inexistència d’una entitat.

cap resposta

 

Apartat on es defineix: 12.5.1


indefinit existencial positiu
 

Indefinit que indica l'existència de l’entitat a què fa referència.

alguns dies

 

Apartat on es defineix: 12.5.1


indicatiu
 

Mode verbal amb què l'emissor es limita a asseverar una determinada informació.

Aquest matí ha plogut

 

Apartat on es defineix: 20.4


infinitiu
 

Forma verbal no finita sense valor aspectual, en el cas de l’infinitiu simple, o amb aspecte perfectiu, en el cas de l’infinitiu compost, i que pot funcionar com un nom.

cantar, haver cantat

 

Apartat on es defineix: 29.2.1


infinitiu compost
 

Forma no finita de perfet formada pel verb haver en infinitiu més el participi passat.

haver fet

 

Apartat on es defineix: 29.2.1


infinitiu nominal
 

Infinitiu que es comporta com si fos un nom i, doncs, admet complements i especificadors propis del nom.

El seu parlar parsimoniós m’irrita molt

 

Apartat on es defineix: 8.6


infinitiu perfet
 

Vegeu infinitiu compost.

 

Apartat on es defineix: 29.2.1


inflexiˇ tonal
 

Modificació perceptible del contorn entonatiu.

 

Apartat on es defineix: 3.3


informaciˇ coneguda
 

Informació que ja ha estat donada en un punt previ del discurs o que es té pel coneixement de la situació o del món.

El teu germà vindrà demà a dinar
Jo sempre hi tiro un raig de llimona, a la maionesa

 

Apartat on es defineix: 30.2


informaciˇ nova
 

Informació no coneguda pel receptor i, per tant, no compartida per l’emissor i el receptor.

Què hi ha per dinar?
Avui menjarem la sopa que va sobrar ahir

 

Apartat on es defineix: 30.2


interjecciˇ
 

Mot o locució morfològicament invariable que equival a una oració i expressa, generalment, valors pragmàtics de caràcter subjectiu o interactiu. Segons la forma, pot ser pròpia o impròpia i, segons el significat, pot ser expressiva, conativa, fàtica, metalingüística i representativa.

Oh!
Mare de Déu!
Auxili!
D’acord
Plam

 

Apartat on es defineix: 31.7


interjecciˇ conativa
 

Interjecció que manifesta la intenció d’incidir en el comportament del receptor, normalment perquè comenci, continuï o cessi una acció.

Xit!
Endavant!

 

Apartat on es defineix: 31.7.2


interjecciˇ expressiva
 

Interjecció que verbalitza els sentiments i els estats d’ànim de l’emissor, siguin positius (alegria, admiració, sorpresa, tranquil·litat) o negatius (dolor, desgrat, por, contrarietat, fàstic, lament, cansament, incredulitat, indiferència).

Oh!
Visca!
Ai!
Coi!
Per l’amor de Déu!

 

Apartat on es defineix: 31.7.2


interjecciˇ fÓtica
 

Interjecció que manifesta la presa de contacte comunicatiu entre l'emissor i el receptor.

Bon dia i bona hora
D’acord
Oi?

 

Apartat on es defineix: 31.7.2


interjecciˇ impr˛pia
 

Interjecció que prové d’un mot o d’un sintagma no interjectiu a través d’un procés de fixació estructural i canvi de significat.

Bufa!
Bravo!
Compte!
Passi-ho bé!

 

Apartat on es defineix: 31.7.1


interjecciˇ metalingŘÝstica
 

Interjecció que marca la progressió de l’intercanvi lingüístic pautant el text conversacional.

—Explica’m què t’ha passat —A veure, no sé per on començar

 

Apartat on es defineix: 31.7.2


interjecciˇ pr˛pia
 

Interjecció predominantment monosil·làbica i, en algun cas, bisil·làbica, que no es relaciona amb cap altre mot amb significat ple.

oh, ah, ecs, bah
apa, ehem, eia, hala, upa

 

Apartat on es defineix: 31.7.1


interjecciˇ representativa
 

Interjecció que reprodueix sons o moviments.

clac, pof, tic-tac, piu-piu
zas, zim-zam

 

Apartat on es defineix: 31.7.2


interrogativa
 

Modalitat oracional que permet presentar un contingut proposicional com a pregunta.

Han llogat una casa?
On han llogat la casa?

 

Apartat on es defineix: 31.3


interrogativa alternativa
 

Oració interrogativa que planteja una disjunció que no admet com a resposta ni ni no.

Puges o baixes?

 

Apartat on es defineix: 31.3.3


interrogativa confirmat˛ria
 

Oració interrogativa total en què l'emissor es decanta per una resposta positiva o per una de negativa i pressuposa del receptor una resposta en el mateix sentit.

Oi que no anireu a Vilaür?

 

Apartat on es defineix: 3.3.2 / 31.3.1


interrogativa de contraexpectativa
 

Oració interrogativa total que mostra que les suposicions o les expectatives de l’emissor respecte als fets no s’han acomplert.

Ja te’n vas? Jo em pensava que dinaríem junts

 

Apartat on es defineix: 3.3.2 / 31.3.1


interrogativa directa
 

Oració amb entonació interrogativa.

Ha nevat?
Em va preguntar: «Ha nevat?»

 

Apartat on es defineix: 31.3


interrogativa encoberta
 

Construcció en què un sintagma nominal amb article definit ocupa el lloc d’un sintagma que conté un element interrogatiu.

Pregunten l’hora que és

 

Apartat on es defineix: 23.7.1 / 31.3.3


interrogativa indirecta
 

Oració interrogativa que ha esdevingut una subordinada substantiva integrada en la principal i, doncs, ha perdut l’entonació interrogativa.

Em va preguntar si havia nevat
Ens va dir on volíem seure

 

Apartat on es defineix: 23.7.1 / 31.3


interrogativa neutra
 

Oració interrogativa total que demana una resposta afirmativa o negativa.

Neva?

 

Apartat on es defineix: 3.3.2 / 31.3.1


interrogativa parcial
 

Oració interrogativa que demana informació sobre un element de l’oració que apareix representat a través d’un sintagma interrogatiu que constitueix el focus de la pregunta.

On ha nevat?
No li han preguntat d’on ha tret els diners

 

Apartat on es defineix: 3.3.2 / 31.3.2


interrogativa total
 

Oració interrogativa que pregunta sobre el contingut proposicional complet de l’oració.

Has perdut el carnet?
Em va preguntar si havia perdut el carnet

 

Apartat on es defineix: 31.3.1


ioditzaciˇ
 

Pronunciació com a [j] de la consonant resultant de l’evolució de certs grups consonàntics llatins que en la majoria de dialectes catalans han donat [ʎ].

[j] ull, palla

 

Apartat on es defineix: 2.2.3


 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona