Glossari


A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

palatal
 

Consonant que s’articula amb la part dorsal de la llengua i la zona central del paladar.

[ɲ] guany
[ʎ] cullera
[j] heroi

 

Apartat on es defineix: 2.2


palatoalveolar
 

Consonant que s’articula amb la part anterior de la llengua i la zona que comprèn la part superior de les genives i la part anterior del paladar.

[ʃ] caixa
[ʒ] imaginar (en certs parlars)
[ʃ] cotxe
[d͡ʒ] platja

 

Apartat on es defineix: 2.2


parasíntesi
 

Procés de formació de mots nous a partir de l’addició simultània d’un prefix i d’un sufix, de manera que sense un dels afixos el mot és inexistent a la llengua.

esdentegar

 

Apartat on es defineix: 6.2


participi
 

Forma verbal no finita d’aspecte perfectiu amb flexió de gènere i de nombre que pot tenir un valor adjectival.

cantat, cantada, cantats, cantades

 

Apartat on es defineix: 29.2.2


passat anterior
 

Temps verbal compost perfectiu amb valor resultatiu que, en l’ús propi, es refereix a situacions úniques produïdes immediatament abans de la situació designada amb l’oració principal.

Una vegada hagué acabat de menjar, es posà a jeure

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


passat anterior perifràstic
 

Variant del passat anterior que inclou l’auxiliar de passat va seguit de l’infinitiu del verb.

Una vegada va haver acabat de menjar, es posà a jeure

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


passat d'indicatiu
 

Temps verbal perfectiu que, en l’ús propi, indica que la situació expressada és anterior al moment de l’acte de parla.

Rebérem la carta ahir
Vam rebre la carta ahir

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


passat perifràstic
 

Variant del passat simple que inclou l’auxiliar de passat va seguit de l’infinitiu del verb.

Vam rebre la carta ahir

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


passat perifràstic de subjuntiu
 

Temps verbal  compost perfectiu que, en l’ús propi, designa situacions delimitades temporalment en el passat i no vinculades al moment de l’acte de parla.

Dubto molt que ho vagi fer ell

 

Apartat on es defineix: 20.6


passat simple
 

Variant sintètica del passat.

Rebérem la carta ahir

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


passiva
 

Construcció en què el subjecte gramatical correspon al complement directe de la construcció activa corresponent.

Ha estat nomenada cap d’àrea pel director general
S’han retirat tots els productes contaminats

 

Apartat on es defineix: 19.1


passiva perifràstica
 

Passiva que es construeix amb l’auxiliar ser acompanyat d’un verb transitiu en participi passat i que pot incloure un complement agent que equival al subjecte agent de la construcció activa corresponent.

Els guardonats seran homenatjats públicament
El quadre va ser robat per una banda organitzada

 

Apartat on es defineix: 19.2


passiva pronominal
 

Passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona concordant amb el sintagma nominal que en l’activa corresponent fa de complement directe.

Es van anunciar arreu les noves convocatòries

 

Apartat on es defineix: 19.3


passiva pronominal amb valor genèric
 

Construcció pronominal que permet interpretar una activitat o un esdeveniment dut a terme per un agent com a propietat genèrica amb un valor modal d’obligació o possibilitat.

Les pantalles d’ordinador es netegen amb escuma antiestàtica (‘es poden o s’han de netejar’)

 

Apartat on es defineix: 19.3


patró entonatiu ascendent
 

Contorn entonatiu que acaba amb un to més alt que l’inicial.

 

Apartat on es defineix: 3.3.2


patró entonatiu descendent
 

Contorn entonatiu que acaba amb un to més baix que l’inicial.

 

Apartat on es defineix: 3.3.2


perfet
 

Temps verbal compost perfectiu que, en l’ús propi, indica anterioritat respecte al moment de l’acte de parla.

La Maria s’ha canviat de pis

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


perfet de subjuntiu
 

Temps verbal compost que, en l’ús propi, indica anterioritat respecte al moment de l’acte de parla.

Em sap greu que se n’hagi anat aquest matí

 

Apartat on es defineix: 20.6


perifèria oracional
 

Posicions oracionals que es troben a l’esquerra i a la dreta de les posicions nuclears, formades, fonamentalment, per subjecte, verb i complements.

Actualment, hi ha molts bons escriptors
Deixa’ls a la prestatgeria, els llibres en anglès

 

Apartat on es defineix: 30.2.4


perífrasi aspectual
 

Perífrasi verbal que aporta un valor relacionat amb les diferents fases de realització de la situació designada pel verb principal.

Demà comença a treballar de forner
Acabarà venent el pis

 

Apartat on es defineix: 29.3.2


perífrasi modal
 

Perífrasi verbal d’infinitiu que aporta un valor relacionat amb l’obligació, la capacitat o la possibilitat.

Has de parlar clar
Pots venir demà
Deuen ser les cinc

 

Apartat on es defineix: 29.3.1


perífrasi verbal
 

Forma verbal complexa constituïda per un verb auxiliar modal o aspectual i un verb principal, enllaçats en certs casos per una preposició.

poder sortir
deixar de treballar

 

Apartat on es defineix: 29.3


persona
 

Propietat gramatical, comuna al possessiu, al pronom personal i al verb, que fa referència a les persones del discurs (la primera i la segona) o a la tercera persona. Se sol combinar amb el nombre, de manera que poden ser del singular i del plural.

meu, nostre, seu
jo, vosaltres, ella
Jo cantaré (1sg)
Vosaltres parlareu (2pl)
Elles vindran (3pl)

 

Apartat on es defineix: 5.2


persona del discurs
 

Categoria que inclou les persones de la comunicació, és a dir, l'emissor (primera persona discursiva) i el receptor (segona persona discursiva) i també la tercera persona.

 

Apartat on es defineix: 13.3


pleonasme
 

Fenomen pel qual un element repeteix la funció sintàctica d’un altre element de l’oració.

El carrer on hi has d’anar no és gaire lluny

 

pluralia tantum
 

Nom que només té forma de plural encara que semànticament es pugui referir a una única entitat.

unes ulleres - dues ulleres

 

Apartat on es defineix: 4.5.2


plusquamperfet de subjuntiu
 

Temps verbal compost que, en l’ús propi, indica anterioritat respecte a un moment passat o respecte a un moment que és posterior a un altre de passat.

Era probable que se n’hagués anat el dia abans sense avisar ningú

 

Apartat on es defineix: 20.6


plusquamperfet d'indicatiu
 

Temps verbal compost que, en l’ús propi, indica anterioritat respecte a un moment de referència passat.

A les deu ja se n’havia anat tothom

 

Apartat on es defineix: 20.5.2


possessió inalienable
 

Relació permanent o necessària entre un element posseït i un posseïdor.

braç-persona

 

Apartat on es defineix: 11.3.4


possessiu
 

Mot que expressa una relació de possessió o pertinença respecte a una persona gramatical.

El meu pare / Mon pare
A favor vostre
La seva petició

 

Apartat on es defineix: 11.3


possessiu àton
 

Possessiu sense accent de mot.

mon pare
sa casa
ta filla

 

Apartat on es defineix: 11.3.1


possessiu tònic
 

Possessiu amb accent de mot.

els meus patins
els vostres deures
la seva bicicleta

 

Apartat on es defineix: 11.3.1


predicatiu
 

Predicat no verbal que afegeix una predicació secundària, obligatòria o optativa, a la predicació primària expressada per un verb.

Van nomenar-la empresària de l’any
Viuen tranquils al mig del bosc

 

Apartat on es defineix: 18.4


predicatiu obligatori
 

Predicat no verbal que és exigit per un verb predicatiu. Pot estar orientat cap al subjecte o cap al complement directe.

El Joan fa de fuster
Consideren guanyadora la segona candidata

 

Apartat on es defineix: 18.4


predicatiu optatiu
 

Predicat no verbal que constitueix un adjunt del predicat verbal. Pot estar orientat cap al subjecte o cap al complement directe.

Viuen tranquils al mig del bosc
Has dissenyat el sofà massa petit

 

Apartat on es defineix: 18.4


prefix
 

Afix que s’adjunta a l’esquerra d’una base lèxica per a formar un mot derivat.

pre- en preavís

 

Apartat on es defineix: 6.4


prefixació
 

Procés de formació de mots per derivació que permet formar mots nous a partir de l’adjunció d’un afix a l’esquerra d’una base lèxica.

incrèdul

 

Apartat on es defineix: 6.4


pregunta eco
 

Oració interrogativa en què l'emissor repeteix totalment o parcialment el que ha dit el receptor per demanar un aclariment o simplement per mostrar la seva sorpresa.

—L’avi canvia de pis. —Canvia de què?

 

Apartat on es defineix: 3.3.2 / 31.3.3


pregunta exhortativa
 

Oració interrogativa que equival a una ordre perquè serveix per a amonestar o advertir el receptor o per a forçar-lo a dur a terme una determinada acció. 

Voleu callar?

 

Apartat on es defineix: 31.3.3


pregunta exploratòria
 

Oració interrogativa introduïda per la conjunció i que serveix per a fer una proposta o expressar un retret.

I si anem a la platja?
I no creus que hauria estat millor anar per l’altre camí?

 

Apartat on es defineix: 31.3.3


pregunta retòrica
 

Oració interrogativa total que equival a una asserció perquè es pressuposa que el receptor en coneix la resposta.

Que potser t’he tractat malament?

 

Apartat on es defineix: 31.3.3


preposició
 

Mot invariable que relaciona el complement que selecciona (normalment un sintagma nominal) amb un altre constituent sintàctic.

a, contra, des de

 

Apartat on es defineix: 14.2


preposició àtona
 

Preposició sense accent propi.

Treballa a l’Ajuntament

 

Apartat on es defineix: 14.2


preposició composta
 

Preposició formada per dues preposicions que es comporten com una de sola.

Anem cap a València
Avui ha treballat des de les set del matí
Ha treballat des que tenia 15 anys

 

Apartat on es defineix: 14.5


preposició de relació espacial
 

Preposició tònica que assenyala una distinció locativa de caràcter antònim relacionada amb diferents eixos espacials.

Entreu dins l’habitació
Viuen fora de la ciutat

 

Apartat on es defineix: 15.2


preposició intransitiva
 

Preposició que pot tenir el seu complement explícit o bé implícit, si aquest és recuperable a partir del context discursiu.

Va entrar dins (de classe)

 

Apartat on es defineix: 14.2


preposició partitiva
 

Preposició usada en relació amb contextos de quantificació, en què s’expressa una part indeterminada d’un tot o un conjunt i que, en general, s’associa amb la presència efectiva o possible del pronom feble en. Correspon a la preposició de.

Només en necessitem tres, de vehicles
Si n’és, de simpàtic!

 

Apartat on es defineix: 14.4.4


preposició simple
 

Preposició formada per un únic mot.

Juga amb el pare

 

Apartat on es defineix: 14.2


preposició tònica
 

Preposició amb accent propi.

La barca es va estavellar contra les roques

 

Apartat on es defineix: 14.2 / 15.1


preposició transitiva
 

Preposició que requereix la presència d’un complement explícit.

Ha anat a classe

 

Apartat on es defineix: 14.2


present de subjuntiu
 

Temps verbal simple que, en l’ús propi, indica no anterioritat respecte al moment de l’acte de parla.

Em molesta que estigui tan amoïnat en aquest moment

 

Apartat on es defineix: 20.6


present d'indicatiu
 

Temps verbal simple que, en l’ús propi, indica simultaneïtat amb el moment de l’acte de parla.

Treballa a l’Ajuntament

 

Apartat on es defineix: 20.5.1


present històric
 

Ús derivat del present d’indicatiu que expressa fets passats que continuen sent rellevants en el present.

Aribau inicia la Renaixença catalana

 

Apartat on es defineix: 20.5.1


primer terme de la comparació
 

Constituent d’una construcció comparativa que designa allò que es posa en relació amb un altre element.

La novel·la finalista és tan interessant com la guanyadora

 

Apartat on es defineix: 25.2


pronom
 

Mot amb un significat no lèxic, sovint dependent del context, que equival funcionalment a un nom o, segons el cas, a altres constituents com un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional.

Tornaré amb tu/ell
Algú farà els tràmits
És amable, però no ho sembla
Va actuar precipitadament, però ara no hi actuarà
No en parlem més, de desgràcies

 

Apartat on es defineix: 13.1


pronom anafòric
 

Pronom que remet a un element de l’oració o del discurs generalment anterior, amb el qual estableix una relació d’identitat.

Treu les maduixes i posa-les a la nevera

 

Apartat on es defineix: 13.2


pronom àton
 

Vegeu pronom feble.

 

pronom de represa
 

Pronom que representa dins l’oració un element que es troba en la perifèria oracional.

Al teu germà no li vam dir res
No li vam dir res, al teu germà

 

Apartat on es defineix: 13.7.1


pronom demostratiu
 

Pronom que designa proximitat o llunyania d’una entitat inanimada o una situació respecte al lloc en què se situen l’emissor i el receptor de l’acte de parla o bé en el discurs.

Açò que tinc a la mà és un tresor
Dona’m això
Què és allò?
Em va donar el seu mòbil i això és un gran gest

 

Apartat on es defineix: 11.2


pronom díctic
 

Pronom que designa directament o inclou un dels dos participants de l’acte de parla: l’emissor (de primera persona) o el receptor (de segona persona).

Tu no tens raó
Doneu-me la bicicleta

 

Apartat on es defineix: 13.2


pronom feble
 

Pronom sense accent de mot que s’anteposa o es posposa al verb i forma amb aquest una unitat accentual.

Ens va avisar de seguida
Vaig veure-la al parc
Deies que era gran i no ho és

 

Apartat on es defineix: 13.1


pronom fort
 

Pronom personal amb accent de mot que pot ocupar qualsevol de les posicions sintàctiques d’un sintagma nominal.

Tu no vas venir
Ella sempre vol tenir raó
Parlaré amb ells

 

Apartat on es defineix: 13.1


pronom personal
 

Pronom que designa la persona gramatical del discurs (primera, segona o tercera). Pot ser fort o feble.

Jo portaré el vi
Viatjarà amb vosaltres
Ja li he donat el regal

 

Apartat on es defineix: 13.2


pronom recíproc
 

Pronom personal que té com a antecedent un subjecte que expressa una pluralitat d’entitats, generalment humanes, que realitzen i reben mútuament l’acció expressada pel verb.

Ja saps que el meu sogre i jo no ens telefonem gaire

 

Apartat on es defineix: 13.7.4


pronom reflexiu
 

Pronom personal que té com a antecedent el subjecte de l’oració en què apareix.

No soc gaire indulgent amb mi mateix

 

Apartat on es defineix: 13.3.2


pronom tònic
 

Vegeu pronom fort.

 

propietat contingent
 

Propietat que indica el resultat transitori o final d’una acció o d’un procés.

content, exempt, fart, furiós, malalt, nu, trist

 

Apartat on es defineix: 9.3


propietat inherent
 

Propietat invariable o no delimitada per circumstàncies temporals o aspectuals.

alt, amable, bo, bonic, burgès, clar, dolç, gran, greu, important, intel·ligent, perillós, resistent

 

Apartat on es defineix: 9.3


propietat suprasegmental
 

Propietat que afecta més d’un segment fònic, com ara la síl·laba, o l’accent i l’entonació.

 

Apartat on es defineix: 3.1


pròtasi
 

Oració subordinada d’una construcció condicional o concessiva.

Si no dorms més, acabaràs malalta
Encara que no dorm gaire, fa bona cara

 

Apartat on es defineix: 27.2


pseudocomparativa
 

Construcció amb forma comparativa que, tot i contenir un quantificador comparatiu (generalment, més), expressa un significat diferent de la comparació entre magnituds corresponent a addició, restricció, correcció o hipèrbole.

Hem comprat més coses que les que hi havia a la llista
No hem comprat més coses que les que hi havia a la llista
El problema és més econòmic que polític
És més llest que una guilla

 

Apartat on es defineix: 25.3


pseudorelativa
 

Construcció que inclou el relatiu que en funció de subjecte d’una relativa que afegeix una predicació secundària.

Veig l’Àlex que estén la roba al pati

 

Apartat on es defineix: 24.6


 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona