preposiciķ partitiva
 

Preposició usada en relació amb contextos de quantificació, en què s’expressa una part indeterminada d’un tot o un conjunt i que, en general, s’associa amb la presència efectiva o possible del pronom feble en. Correspon a la preposició de.

Només en necessitem tres, de vehicles
Si n’és, de simpàtic!