Quadres

 

6.6 

Sufixos nominalitzadors més freqüents

 (6:La formaciķ de mots: la derivaciķ)

Sufixos nominalitzadors més freqüents

Base lèxica / Sufix

Exemples / Comentaris d'ús

Nom

à/ana, ‑aire, ‑ari/ària, ‑er/era, ‑ista




guardià/guardiana
, firaire, empresari/empresària, forner/fornera, pianista

Designen professions i activitats diverses. Els més productius actualment són ‑er/era i ‑ista.

Nom

al, ‑all (o ‑alla), ‑am, ‑ar, ‑ari (o ‑ària), ‑at (o ‑ada), ‑atge, ‑et (o ‑eda), ‑ia (o ‑eria), ‑osa, ‑um

 


instrumental
, brancall - ferralla, costellam, pedregar, argumentari - maquinària, arbrat - gentada, fullatge, vinyet - roureda, escolania - coberteria, avetosa, capellanum

Designen un conjunt o col·lectivitat.

Nom

ari, ‑er (o ‑era)

ia (o ‑eria)
at, ‑atge, ‑ia (o ‑eria)
isme
ista
ada





ossari
, vesper - sucrera
fusteria - floristeria
patriarcat, fadrinatge, cavalleria - alcavoteria
cubisme
motociclista
botifarrada

Designen significats diversos: contenidors; establiments; qualitat o estat; un moviment, sistema o esport; afinitat ideològica o pertinença a un grup; una acció.

Nom

‑às (o ‑assa), ‑ot (o ‑ota), ‑arro (o ‑arra)
‑et (‑eta), ‑ó (‑ona)
‑astre/‑astra, ‑ús (o ‑ussa)

 


homenàs - sabatassa
, ocellot - bestiota, ditarro - veuarra
peixet - ampolleta,animaló - casona
comicastre/comicastrapallús - menjussa

Són sufixos valoratius.

Adjectiu

esa, ‑ia (o ‑eria), ‑itat (o ‑dat, ‑edat, ‑etat, ‑tat

 ‑or, ‑ura (o ‑úria)

 

 

bellesagelosia - tossuderiadensitat - bondat - netedat - notorietat - igualtat
asproraltura - foscúria

Designen una qualitat. El més productiu actualment és ‑itat.

Adjectiu

ada, ‑ària
isme
ista

 

amplada, fondària
federalisme
federalista

Verb

atge, ‑ció, ‑ment



 

muntatgedotaciópagament

Designen acció o efecte. Els més productius actualment són -ció i ‑ment.

Verb

all (o ‑alla), ‑dor (o ‑dora), ‑ell, ‑et



 

fregall - endevinallabullidor -fregidoraespiellxiulet

Designen un estri o objecte. El més productiu actualment és -dor/-dora.

Verb

all, ‑dor (o ‑dora),
ell (o ‑ella), ‑er (o ‑era), ‑ori (o ‑tori)

 

 

estimballemprovador - serradora
baterell - poselladegoter passerareservori - adoratori

Designen noms de lloc.

Verb

dor/‑dora (o ‑or/‑ora),
aire, ‑er/‑era, ‑et (o ‑eta)


 


administrador/administradora
, confessor/confessora,
cantaire, correter/corretera, espinguet - burleta

Designen l’agent d’una acció. El més productiu actualment és -dor/-dora (-or/-ora).

 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona