Quadres

 

2.4 

Principals consonants: símbols fonètics i grafies

 (2:Les consonants)

Principals consonants: símbols fonètics i grafies

 Consonant

Símbol

Grafia

Exemples

Oclusiva bilabial sorda

p

p
b

pare, ceptre, sopa, xop, Alp
dubte, cub, verb

Oclusiva bilabial sonora

b

b
v
w

bou, ambició, combat, Blai
vela, envà (en parlars betacistes)
wolframi, Wagner, edelweiss (en parlars betacistes)

Oclusiva dental sorda

t

t
d

terra, atac, ventre, fet
adquirir, fred

Oclusiva dental sonora

d

d

dau, sandàlia, vendre

Oclusiva velar sorda

k

c
qu
q
k
g

cor, boca, nucli, doctor, Vic
quedar, quinze, Raquel, tranquil
quota, eqüestre, Pasqual, Iraq
karate, Pakistan, folklore
Sigfrid, pròdig, llarg

Oclusiva velar sonora

ɡ

g
gu

gota, angoixa, maragda, Glòria
guerra, guia

Fricativa labiodental sorda

f

f
v

festa, rifa, cofre, diftong, baf, triomf
salv, Dostoievski, leitmotiv

Fricativa labiodental sonora

v

v
w
f

vela, Valls, avui, envà (en parlars no betacistes)
wolframi, Wagner, edelweiss (en parlars no betacistes)
afganès, Dafne

Fricativa alveolar sorda

s

s
ss
c
ç
sc

seda, consol, bas, inspirar, pas, curs
tassa, mussol, Rosselló
cera, cinema, oc, ranci, Narcís
adreça, vençut, jaç, reforç
escena, piscina, conscient

Fricativa alveolar sonora

z

s
z

ase, Osona, trànsit, bisbe
zinc, onze, Alzira

Fricativa palatoalveolar sorda

ʃ

x
ix

Xàtiva, pixar, rauxa, guix, Flix
xoc, arxiu, ganxo, romanx (en parlars orientals)
caixa, Tuixén, matrioixca, peix (en parlars occidentals i en tarragoní es pronuncia la i [j])

Fricativa palatoalveolar sonora

ʒ

j
g
ix, x

juny, dijous, franja, majestat (en la major part dels parlars orientals)
gel, fugir, verg(en la major part dels parlars orientals)
caixmir (en parlars occidentals i en tarragoní es pronuncia la i [j]); Mix

Africada alveolar sorda

s

ts
ds

potser, tsunami, Betsabé
adscripció, freds

Africada alveolar sonora

z

tz

atzar, botzina, setze
realitzar, urbanització, fertilitzant (en parlars occidentals i en baleàric, en alternança amb la pronúncia [z])

Africada palatoalveolar sorda

t͡ʃ

tx
ig
g
x

txeca, cotxe, despatx
boig, Puigcerdà
desig, migpartir
xoc, arxiu, ganxo, romanx (en parlars occidentals i en tarragoní)

Africada palatoalveolar sonora

d͡ʒ

tj
tg
j, g



platja, pitjor
fetge
, rellotge, heretgia
juny, franja, gel, verge (en nord-occidental i en tarragoní)
juny, franja, gel, verge; dijous, majestat, fugir (en valencià)

Nasal bilabial (sonora)

m

m

mare, home, ombra, plom

Nasal alveolar (sonora)

n

n

nom, dona, ensurt, regne, gran

Nasal palatal (sonora)

ɲ

ny

nyora, tonyina, guany

Lateral alveolar (sonora)

l

l

luxe, ala, ampli, filtre, fals, cel

Lateral palatal (sonora)

ʎ

ll

llibre, cullera, Bellvitge, ull

Vibrant alveolar (sonora)

r

r
rr

rambla, conreu, Israel
barri, terra, Andorra

Bategant alveolar (sonora)

ɾ

r

mare, cremat, moure

Semivocal palatal (sonora)

j

i
y

iogurt, noia, heroi
York, gruyère, cowboy

Semivocal velar (sonora)

w

u
w

uadi, guarda, cauen, plau
web, kiwi, Newton

 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona