Quadres

 

2.4 

Principals consonants: símbols fonètics i grafies

 (2:Les consonants)

Principals consonants: símbols fonètics i grafies

 Consonant

Símbol

Grafia

Exemples

Oclusiva bilabial sorda

p

p
b

pare, ceptre, sopa, xop, Al
dubte, cub, ver

Oclusiva bilabial sonora

b

b
v
w

bou, ambició, combat, Blai 
vela, envà (en parlars betacistes) 
wolframi, Wagner, edelweiss (en parlars betacistes) 

Oclusiva dental sorda

t

t
d

terra, atac, ventre, fe
adquirir, fre

Oclusiva dental sonora

d

d

dau, sandàlia, vendre 

Oclusiva velar sorda

k

c
qu
q
k
g

cor, boca, nucli, doctor, Vi
quedar, quinze, Raquel, tranquil 
quota, eqüestre, Pasqual, Ira
karate, Pakistan, folklore 
Sigfrid, pròdig, llar

Oclusiva velar sonora

ɡ

g
gu

gota, angoixa, maragda, Glòria 
guerra, guia 

Fricativa labiodental sorda

f

f
v

festa, rifa, cofre, diftong, baf, triom
salv, Dostoievski, leitmoti

Fricativa labiodental sonora

v

v
w
f

vela, Valls, avui, envà (en parlars no betacistes) 
wolframi, Wagner, edelweiss (en parlars no betacistes) 
afganès, Dafne 

Fricativa alveolar sorda

s

s
ss
c
ç
sc

seda, consol, bas, inspirar, pas, cur
tassa, mussol, Rosselló 
cera, cinema, oc, ranci, Narcís 
adreça, vençut, jaç, reforç 
escena, piscina, conscient 

Fricativa alveolar sonora

z

s
z

ase, Osona, trànsit, bisbe 
zinc, onze, Alzira 

Fricativa palatoalveolar sorda

ʃ

x
ix

Xàtiva, pixar, rauxa, guix, Fli
xoc, arxiu, ganxo, romanx (en parlars orientals) 
caixa, Tuixén, matrioixca, peix (en parlars occidentals i en tarragoní es pronuncia la i [j]) 

Fricativa palatoalveolar sonora

ʒ

j
g
ix, x

juny, franja (en la major part dels parlars orientals); 
dijous, majestat (en la major part dels parlars orientals i en nord-occidental) 
gelverg(en la major part dels parlars orientals); 
intel·ligent, fugir (en la major part dels parlars orientals i en nord-occidental) 
caixmir (en parlars occidentals i en tarragoní es pronuncia la i [j])
; Mixnà 

Africada alveolar sorda

s

ts
ds

potser, tsunami, Betsabé 
adscripció, freds 

Africada alveolar sonora

z

tz

atzar, botzina, setz
realitzar, urbanització, fertilitzant
; (en parlars occidentals i en baleàric, en alternança amb la pronúncia [z]

Africada palatoalveolar sorda

t͡ʃ

tx
ig
g
x

txeca, cotxe, despatx 
boig, Puigcerdà 
desig, migpartir 
xoc, arxiu, ganxo, romanx (en parlars occidentals i en tarragoní) 

Africada palatoalveolar sonora

d͡ʒ

tj
tg
j, g



platja, pitjor 
fetge, rellotge, heretgia 
juny, franja, gel, verge (en nord-occidental i en tarragoní) 
juny, franja, gel, verge; dijous, majestat, intel·ligentfugir (en valencià) 

Nasal bilabial (sonora)

m

m

mare, home, ombra, plo

Nasal alveolar (sonora)

n

n

nom, dona, ensurt, regne, gra

Nasal palatal (sonora)

ɲ

ny

nyora, tonyina, guany 

Lateral alveolar (sonora)

l

l

luxe, ala, ampli, filtre, fals, ce

Lateral palatal (sonora)

ʎ

ll

llibre, cullera, Bellvitge, ull 

Vibrant alveolar (sonora)

r

r
rr

rambla, conreu, Israel 
barri, terra, Andorr

Bategant alveolar (sonora)

ɾ

r

mare, cremat, moure

Semivocal palatal (sonora)

j

i
y

iogurt, noia, hero
York, gruyère, cowbo

Semivocal velar (sonora)

w

u
w

uadi, guarda, cauen, pla
web, kiwi, Newton 
 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018
Segona ediciķ - juny 2020

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona