Quadres

 

23.5.2 

L'ús de les preposicions àtones davant subordinades substantives d’infinitiu

 (23:Les oracions subordinades substantives)

L'ús de les preposicions àtones davant subordinades substantives d’infinitiu

Davant sintagma nominal

Davant subordinada d'infinitiu

Tot seguit procedirem l'elecció del jurat
Es lamenten del resultat obtingut

 

Tot seguit procedirem a elegir el jurat
Es lamenten d'haver obtingut un mal resultat

Manteniment de les preposicions a i de quan la subordinada d'infinitiu té la funció de complement de règim.

Té esperança en una curació ràpida
Vaig ser el primer en l'arribada
Compto amb els resultats






Té esperança a/de curar-se ràpidament
Vaig ser el primer a/d'arribar a la meta
Compto a/de tenir els resultats a temps

Alternança de en i amb amb les preposicions a i de quan la subordinada substantiva té la funció de complement del nom o de determinats predicats (comptar, confiar, ser el primer/segon/darrer, ser l’únic, somiar). En els registres formals, és preferible usar les preposicions a o de.


T’aniria bé un descans?


 

 

T’aniria bé (de) quedar-te fins a les sis?
Intentava (de) superar la crisi amb molt esforç

La inserció de la preposició de és opcional quan introdueix certes subordinades de subjecte o de complement directe.

 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona