Quadres

 

1.2.1 El vocalisme tònic (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Vocalisme tònic


1.2.1 El vocalisme tònic (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Obertura de les vocals mitjanes tòniques


1.2.2 El vocalisme àton (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Principals fenòmens vocàlics d’àmbit no general que afecten vocals àtones


1.2.2 El vocalisme àton (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Reducció vocàlica


1.2.2 El vocalisme àton (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Vocalisme àton


1.3 La síl·laba i la sil·labificació (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Tipus d’estructures sil·làbiques


1.3.1 Les obertures sil·làbiques (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Principals obertures sil·làbiques simples


1.3.1 Les obertures sil·làbiques (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Principals obertures sil·làbiques complexes


1.3.2 Les codes sil·làbiques (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Codes sil·làbiques complexes a l’interior i a final de mot


1.3.3 La vocal de suport (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Contextos d’aparició de la vocal de suport e


1.4.1 Els diftongs i els triftongs (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Diftongs i triftongs


1.4.2 Els hiats (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Principals hiats formats per i i u àtones


1.4.3 Fenòmens vocàlics en seqüències de mots (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Contactes vocàlics en seqüències de mots: vocal tònica + vocal tònica/àtona


1.4.3 Fenòmens vocàlics en seqüències de mots (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Contactes vocàlics en seqüències de mots: vocal àtona + vocal tònica/àtona


1.5 Annex. Les vocals: símbols fonètics i grafies (1 : Les vocals i la síl·laba)
 

Vocals: símbols fonètics i grafies


2.2.1 Les consonants oclusives (2 : Les consonants)
 

Consonants oclusives


2.2.2 Les consonants fricatives i africades (2 : Les consonants)
 

Consonants fricatives i africades


2.2.2 Les consonants fricatives i africades (2 : Les consonants)
 

Distribució de les consonants sibilants palatoalveolars segons els parlars


2.2.3 Les consonants nasals, les laterals i les ròtiques (2 : Les consonants)
 

Consonants nasals, laterals i ròtiques


2.3 Fenòmens consonàntics (2 : Les consonants)
 

Principals fenòmens consonàntics


2.4 Annex. Les consonants: símbols fonètics i grafies (2 : Les consonants)
 

Principals consonants: símbols fonètics i grafies


2.4 Annex. Les consonants: símbols fonètics i grafies (2 : Les consonants)
 

Altres sons consonàntics: símbols fonètics i grafies


3.2.1 L'accent de mot (3 : L'accent i l'entonació)
 

Classificació dels mots segons la posició de l’accent


3.2.1 L'accent de mot (3 : L'accent i l'entonació)
 

Síl·labes tòniques i àtones d'un mot


3.2.1 L'accent de mot (3 : L'accent i l'entonació)
 

L'accent en les formes verbals


3.2.2 L'accent en els grups clítics (3 : L'accent i l'entonació)
 

Classes de clítics


3.2.3 L'accent de frase (3 : L'accent i l'entonació)
 

L'accent de frase


3.3 L'entonació (3 : L'accent i l'entonació)
 

Fronteres de grups prosòdics menors


3.3.1 L'entonació declarativa (3 : L'accent i l'entonació)
 

Entonació de les oracions declaratives


3.3.2 L'entonació interrogativa (3 : L'accent i l'entonació)
 

Entonació de les oracions interrogatives


3.3.3 L'entonació exclamativa i la imperativa (3 : L'accent i l'entonació)
 

Entonació de les oracions exclamatives


4.2 El gènere en els noms (4 : La flexió nominal)
 

Principals marques flexives de gènere en noms


4.2.1 La relació entre sexe i gènere en els noms que designen éssers sexuats (4 : La flexió nominal)
 

Marcatge de gènere en els noms d’éssers sexuats


4.3 El gènere en els adjectius (4 : La flexió nominal)
 

Adjectius variables i invariables quant al gènere


4.5 El nombre (4 : La flexió nominal)
 

Oposicions de marcatge de nombre en noms i en adjectius


5.2 Les propietats gramaticals del verb i les marques flexives verbals (5 : La flexió verbal)
 

Propietats gramaticals del verb


5.2 Les propietats gramaticals del verb i les marques flexives verbals (5 : La flexió verbal)
 

Formes verbals finites


5.3.1 Les marques de persona (5 : La flexió verbal)
 

Marques de persona i nombre


5.3.2 Les marques de conjugació i els segments de suport (5 : La flexió verbal)
 

Vocals temàtiques en les diferents conjugacions


5.3.2 Les marques de conjugació i els segments de suport (5 : La flexió verbal)
 

Conjugació pura i conjugació incoativa


5.3.2 Les marques de conjugació i els segments de suport (5 : La flexió verbal)
 

Formes verbals amb segments de suport


5.3.3 Les marques de temps de les formes simples (5 : La flexió verbal)
 

Marques de temps dels temps verbals d'indicatiu (verbs model)


5.3.3 Les marques de temps de les formes simples (5 : La flexió verbal)
 

Marques de temps dels temps verbals de subjuntiu (verbs model)


5.4.1 Formes verbals amb l'auxiliar haver (5 : La flexió verbal)
 

Temps verbals simples i correlats de perfet compostos


5.4.1 Formes verbals amb l'auxiliar haver (5 : La flexió verbal)
 

Formes verbals compostes del verb cantar


5.4.2 Formes verbals amb l'auxiliar va (5 : La flexió verbal)
 

Temps verbals amb l'auxiliar va


5.5 Els verbs irregulars (5 : La flexió verbal)
 

Principals irregularitats verbals


5.5 Els verbs irregulars (5 : La flexió verbal)
 

Formes de present d’indicatiu dels verbs anarfer, haver ser


5.5.1 Verbs amb alternances en el segment final del radical (5 : La flexió verbal)
 

Verbs amb radical acabat en la semivocal [j]


5.5.1 Verbs amb alternances en el segment final del radical (5 : La flexió verbal)
 

Segments velars i palatals en el radical de verbs de la segona conjugació


5.5.1 Verbs amb alternances en el segment final del radical (5 : La flexió verbal)
 

Formes palatalitzades dels verbs anar, fer, haver i veure


5.5.2 Verbs amb alternances vocàliques en el radical (5 : La flexió verbal)
 

Alternances vocàliques en el radical


5.5.3 Verbs amb alternances en la vocal temàtica (5 : La flexió verbal)
 

Formes de passat simple i d’imperfet de subjuntiu del verb escriure


5.5.3 Verbs amb alternances en la vocal temàtica (5 : La flexió verbal)
 

Formes dels verbs escriure, tenir, venir i viure amb vocal temàtica i


5.5.3 Verbs amb alternances en la vocal temàtica (5 : La flexió verbal)
 

Temps verbals de anar amb alternança de radical


5.5.4 Els imperatius irregulars (5 : La flexió verbal)
 

Verbs amb irregularitats en la segona persona del singular de l’imperatiu


5.5.5 Els passats simples i els imperfets de subjuntiu irregulars (5 : La flexió verbal)
 

Formes de passat simple d'indicatiu i d'imperfet de subjuntiu dels verbs ferser veure


5.5.6 Els participis irregulars (5 : La flexió verbal)
 

Verbs amb irregularitats en el participi


5.6 Els verbs defectius (5 : La flexió verbal)
 

Principals verbs defectius


6.1 Introducció (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Processos de formació de mots


6.3.1 Classes de sufixos (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Classificació dels sufixos


6.3.1 Classes de sufixos (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Sufixos lèxics més freqüents


6.3.2 La nominalització (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals sufixos lèxics nominalitzadors


6.3.3 L'adjectivació (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals sufixos lèxics adjectivadors


6.3.4 La verbalització (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals sufixos lèxics verbalitzadors


6.3.6 La sufixació valorativa (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals sufixos valoratius


6.4 La prefixació (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Classes de prefixos


6.4.1 Els prefixos que expressen oposició (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos d'oposició


6.4.2 Els prefixos de relació espacial (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos de relació espacial


6.4.3 Els prefixos temporals i els aspectuals (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos temporals i aspectuals


6.4.4 Els prefixos de grau (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos de grau


6.4.5 Els prefixos de quantitat (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos de quantitat


6.4.6 Els prefixos marcadors de canvi (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos marcadors de canvi


6.4.7 Els prefixos marcadors de reflexivitat o de reciprocitat (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Principals prefixos de reflexivitat o reciprocitat


6.5 La derivació sense afixos derivatius: la conversió (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Formació de mots per conversió


6.6 Annex 1: Quadres de sufixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Sufixos nominalitzadors més freqüents


6.6 Annex 1: Quadres de sufixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Sufixos adjectivadors més freqüents


6.6 Annex 1: Quadres de sufixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Sufixos verbalitzadors més freqüents, sufixos adverbialitzadors i altres sufixos


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos d'oposició més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos de relació temporal i aspectual més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos de grau més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos de quantitat més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos que expressen canvi d'estat o de lloc més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos de reflexivitat i reciprocitat més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos d'oposició més freqüents


6.7 Annex 2: Quadres de prefixos més freqüents (6 : La formació de mots: la derivació)
 

Prefixos de relació espacial més freqüents


7.1 Introducció (7 : La composició i altres processos de formació de mots)
 

Composició i altres processos de formació de mots


7.2.1 Classes de compostos (7 : La composició i altres processos de formació de mots)
 

Classificació dels compostos segons la categoria lèxica


7.3.1 Classes de compostos cultes (7 : La composició i altres processos de formació de mots)
 

Classes de compostos cultes


8.2 Característiques del nom i classes (8 : El nom i el sintagma nominal)
 

Classes de noms


8.7 El vocatiu (8 : El nom i el sintagma nominal)
 

Tipus d'elements vocatius


9.2 Característiques de l'adjectiu i classes (9 : L'adjectiu i el sintagma adjectival)
 

Principals classes d'adjectius


9.7 La posició de l'adjectiu respecte al nom (9 : L'adjectiu i el sintagma adjectival)
 

Posició dels adjectius respecte al nom


9.8 Relacions entre participis i adjectius (9 : L'adjectiu i el sintagma adjectival)
 

Classes de participis amb funció adjectiva


10.2 Característiques de l'article i classes (10 : L'article)
 

Classes d’article


10.3.3 Valor individualitzador de l'article el i construccions equivalents (10 : L'article)
 

Construccions amb l’article definit el amb valor individualitzador


11.2 Els demostratius (11 : Els demostratius i els possessius)
 

Formes dels demostratius segons la categoria gramatical


11.2.1 Usos díctics dels demostratius: els sistemes binari i ternari (11 : Els demostratius i els possessius)
 

Sistemes binari i ternari de determinants i pronoms demostratius


11.3.1 Les classes de possessius (11 : Els demostratius i els possessius)
 

Els possessius tònics


11.3.1 Les classes de possessius (11 : Els demostratius i els possessius)
 

Els possessius àtons


11.3.3 Els possessius fora del sintagma nominal (11 : Els demostratius i els possessius)
 

Ús del possessiu amb preposicions o locucions prepositives


11.3.4 ​Absència de possessiu i altres vies per a expressar la possessió o la pertinença (11 : Els demostratius i els possessius)
 

Contextos de relació possessiva sense possessiu


12.2 Característiques dels quantificadors nominals i classes (12 : Els quantificadors nominals)
 

Principals quantificadors nominals


12.3 Els numerals (12 : Els quantificadors nominals)
 

Classes de numerals


12.3.1 Els numerals cardinals (12 : Els quantificadors nominals)
 

Exemples de combinacions bàsiques de numerals cardinals


12.3.1 Els numerals cardinals (12 : Els quantificadors nominals)
 

Els numerals cardinals simples


12.3.5 Els numerals ordinals (12 : Els quantificadors nominals)
 

Els numerals ordinals


12.4.1 Les classes de quantitatius (12 : Els quantificadors nominals)
 

Els quantitatius


12.4.2 Els quantitatius absoluts (12 : Els quantificadors nominals)
 

Els quantitatius absoluts


12.5.1 Els indefinits existencials (12 : Els quantificadors nominals)
 

Els indefinits existencials


12.5.2 Els quantificadors universals (12 : Els quantificadors nominals)
 

Els quantificadors universals


13.1 Introducció (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Classificació dels pronoms personals, adverbials i neutre segons la tonicitat


13.2 Els pronoms personals (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals pronoms personals


13.3 Els pronoms personals forts (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals funcions dels pronoms personals forts


13.4.2 La forma dels pronoms febles (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Formes dels pronoms febles


13.4.2 La forma dels pronoms febles (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Formes dels pronoms febles segons la posició respecte al verb


13.5.3 Combinacions de dos pronoms (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals combinacions binàries de pronoms febles


13.5.3 Combinacions de dos pronoms (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Variants de les combinacions amb el pronom de datiu de tercera persona singular


13.7 Els pronoms personals febles: aspectes funcionals (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Funcions dels pronoms personals febles


13.7.6 L'alternança entre un pronom personal i un possessiu (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Alternança entre un pronom personal i un possessiu


13.8 Els pronoms febles ho, en i hi: naturalesa i funcions (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals funcions que substitueixen els pronoms febles ho, en i hi


13.8.1 El pronom feble ho (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals funcions que substitueix el pronom feble ho


13.8.2 El pronom feble en (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals funcions que substitueix el pronom feble en


13.8.3 El pronom feble hi (13 : Els pronoms personals i els pronoms ho, en i hi)
 

Principals funcions que substitueixen el pronom feble hi


14.2 Característiques de la preposició i classes (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Classificació de les principals preposicions segons la forma


14.3 El sintagma preposicional: estructura i funcions (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Complements del sintagma preposicional


14.3 El sintagma preposicional: estructura i funcions (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Funcions del sintagma preposicional


14.4 Les preposicions àtones simples (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de les preposicions àtones simples


14.4.1 Les preposicions a i en (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de les preposicions a i en


14.4.2 La preposició a encapçalant el complement directe (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals usos de la preposició a davant de complement directe


14.4.3 La preposició amb (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de la preposició amb


14.4.4 La preposició de (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de la preposició de


14.4.5 La preposició per (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de la preposició per


14.5.1 La preposició per a (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de la preposició per a


14.5.2 Les preposicions compostes tòniques (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de les preposicions compostes tòniques


14.6 Les correlacions de preposicions (14 : Les preposicions àtones i les compostes)
 

Principals valors de les correlacions de preposicions


15.1 Introducció (15 : Les preposicions tòniques i les locucions prepositives)
 

Classes de preposicions tòniques i de locucions prepositives


15.2 Les preposicions tòniques locatives (15 : Les preposicions tòniques i les locucions prepositives)
 

Preposicions tòniques locatives


15.4.1 Classificació semàntica de les locucions prepositives (15 : Les preposicions tòniques i les locucions prepositives)
 

Principals locucions prepositives


15.4.2 Locucions amb valor gramatical (15 : Les preposicions tòniques i les locucions prepositives)
 

Principals locucions prepositives amb valor gramatical


16.2.2 Classes d'adverbis (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials segons la forma


16.2.2 Classes d'adverbis (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials segons el significat


16.4 El adverbis de lloc (16 : L'adverbi)
 

Adverbis de relació espacial


16.5 Els adverbis de temps (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials de temps


16.6 Els adverbis d'aspecte (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials d’aspecte


16.7 Els adverbis de grau (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials de grau


16.8 Els adverbis focals (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials focals


16.9 Els adverbis modals i altres adverbis oracionals (16 : L'adverbi)
 

Classes d’adverbis i locucions adverbials oracionals


17.1 Introducció (17 : La predicació verbal)
 

Classes de verbs predicatius


17.2 Els verbs transitius (17 : La predicació verbal)
 

Construccions amb un verb transitiu


17.3 Els verbs intransitius (17 : La predicació verbal)
 

Construccions amb un verb intransitiu


17.4 Els verbs inacusatius (17 : La predicació verbal)
 

Construccions inacusatives


17.4 Els verbs inacusatius (17 : La predicació verbal)
 

Diferències entre els verbs intransitius i els verbs inacusatius


17.5 Alternança de construccions predicatives (17 : La predicació verbal)
 

Alternances de construccions predicatives


18.2.1 Els verbs copulatius i quasicopulatius (18 : La predicació no verbal: les construccions copulatives i els predicatius)
 

Verbs de les construccions copulatives


18.2.2 Les classes de construccions copulatives (18 : La predicació no verbal: les construccions copulatives i els predicatius)
 

Classes de construccions copulatives


18.3 Usos dels verbs ser i estar (18 : La predicació no verbal: les construccions copulatives i els predicatius)
 

Usos dels verbs ser i estar


18.3.2 Els verbs ser, haver-hi i estar en construccions locatives (18 : La predicació no verbal: les construccions copulatives i els predicatius)
 

Ser, haver-hi i estar en construccions locatives


18.4 Els predicatius (18 : La predicació no verbal: les construccions copulatives i els predicatius)
 

Classes de predicatius


19.1 Introducció (19 : Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit)
 

Tipus de construccions passives, impersonals i de subjecte indefinit


19.3 Les passives pronominals i les impersonals pronominals (19 : Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit)
 

Característiques de les passives i de les impersonals pronominals


19.4 Altres estratègies d'indefinició del subjecte (19 : Les construccions passives, les impersonals i altres construccions amb subjecte indefinit)
 

Tipus de subjectes indefinits


20.3 L'aspecte (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Les classes d’aspecte


20.4 El mode (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Principals usos dels modes indicatiu, subjuntiu i imperatiu


20.5.1 El present (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Principals usos i valors del present d’indicatiu


20.5.2 Els temps verbals de passat: el passat simple i el perifràstic, el perfet, l'imperfet, el plusquamperfet i l'anterior (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Principals usos i valors dels temps de passat de l’indicatiu


20.5.3 Els temps verbals de futur: el futur simple i el futur perfet (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Principals usos i valors del futur simple i el futur perfet


20.5.4 El condicional simple i el condicional perfet (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Principals usos i valors del condicional simple i del condicional perfet


20.6 Els temps verbals de subjuntiu (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Principals usos i valors dels temps verbals de subjuntiu


20.6 Els temps verbals de subjuntiu (20 : El verb: el temps, l'aspecte i el mode)
 

Correspondències funcionals entre els temps verbals dels modes indicatiu i subjuntiu


21.2 Les conjuncions (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Forma de les principals locucions conjuntives


21.2 Les conjuncions (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals conjuncions simples


21.2.1 Les conjuncions coordinants (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals conjuncions coordinants


21.2.2 Les conjuncions subordinants (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals conjuncions subordinants


21.3 Els connectors parentètics (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Característiques dels connectors parentètics


21.3 Els connectors parentètics (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Forma dels principals connectors parentètics


21.3.1 Classes de connectors parentètics (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals connectors parentètics amb valor additiu


21.3.1 Classes de connectors parentètics (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals connectors parentètics amb valor disjuntiu


21.3.1 Classes de connectors parentètics (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals connectors parentètics amb valor contrastiu


21.3.1 Classes de connectors parentètics (21 : Les conjuncions i els connectors parentètics)
 

Principals connectors parentètics amb valor consecutiu o conclusiu


22.2.1 Classes de coordinades (22 : La coordinació)
 

Classes de coordinades


23.2 Classes de subordinades substantives (23 : Les oracions subordinades substantives)
 

Classes de subordinades substantives


23.3 Les funcions de les subordinades substantives (23 : Les oracions subordinades substantives)
 

Funcions sintàctiques que pot assumir una subordinada substantiva


23.5 L'ús de les preposicions àtones davant les subordinades substantives (23 : Les oracions subordinades substantives)
 

Elisió, manteniment i canvi de preposició davant les subordinades substantives


23.5.1 L'elisió de preposicions àtones davant la conjunció que (23 : Les oracions subordinades substantives)
 

Recursos que eviten el contacte d’una preposició àtona amb la conjunció que


23.5.2 El manteniment, el canvi i la inserció de preposicions àtones davant les subordinades d'infinitiu (23 : Les oracions subordinades substantives)
 

L'ús de les preposicions àtones davant subordinades substantives d’infinitiu


23.7.1 Les interrogatives indirectes (23 : Les oracions subordinades substantives)
 

Construccions interrogatives indirectes


24.2 Els relatius (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Pronoms, adverbis i determinants relatius


24.3 Classes de subordinades de relatiu (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Classes de subordinades de relatiu


24.3.1 Les subordinades de relatiu amb antecedent (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Propietats de les subordinades de relatiu especificatives i explicatives


24.3.2 Els relatius en les subordinades de relatiu amb antecedent (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Relatius en subordinades de relatiu amb antecedent


24.3.3 Les funcions dels relatius en les subordinades de relatiu amb antecedent (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Funció sintàctica dels pronoms relatius en relatives amb antecedent


24.3.4 Les subordinades de relatiu sense antecedent (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Principals subordinades de relatiu sense antecedent


24.4 Les subordinades amb un relatiu amb valor temporal, locatiu o de manera (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Subordinades amb un relatiu amb valor temporal, locatiu o de manera


24.5 Les subordinades de relatiu amb duplicació pronominal o amb duplicació pronominal aparent (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Classes de subordinades de relatiu amb duplicació pronominal


24.6 Altres subordinades amb un relatiu (24 : Les oracions subordinades de relatiu)
 

Altres construccions amb relatiu


25.2 Les construccions comparatives (25 : Les construccions comparatives i les superlatives)
 

Classes de construccions comparatives


25.2.1 Les comparatives quantitatives (25 : Les construccions comparatives i les superlatives)
 

Construccions comparatives quantitatives


25.2.2 Les comparatives qualitatives (25 : Les construccions comparatives i les superlatives)
 

Construccions comparatives qualitatives


25.3 Les construccions pseudocomparatives (25 : Les construccions comparatives i les superlatives)
 

Tipus de pseudocomparatives


26.2.2 Els nexes causals (26 : Les construccions causals, les finals i les consecutives)
 

Principals nexes causals


26.3.2 Els nexes finals (26 : Les construccions causals, les finals i les consecutives)
 

Principals nexes finals


26.3.3 L'ús de per i per a davant d'infinitiu (26 : Les construccions causals, les finals i les consecutives)
 

Principals usos de per i per a davant d'infinitiu


26.4.1 Les oracions il·latives (26 : Les construccions causals, les finals i les consecutives)
 

Principals nexes il·latius


26.4.2 Les construccions consecutives ponderatives (26 : Les construccions causals, les finals i les consecutives)
 

Construccions consecutives ponderatives


27.2.1 Classes de construccions condicionals (27 : Les construccions condicionals i les concessives)
 

Correlacions temporals de les condicionals


27.2.2 Els nexes condicionals (27 : Les construccions condicionals i les concessives)
 

Principals nexes condicionals


27.3.2 Els nexes concessius (27 : Les construccions condicionals i les concessives)
 

Principals nexes concessius


28.2 Les expressions temporals (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Forma de les expressions temporals


28.3 Les expressions temporals amb una subordinada (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Expressions temporals amb una subordinada


28.3.1 Expressions temporals de simultaneïtat i de seqüenciació amb una subordinada (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Expressions temporals de simultaneïtat amb una subordinada


28.3.1 Expressions temporals de simultaneïtat i de seqüenciació amb una subordinada (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Expressions temporals de seqüènciació amb una subordinada


28.3.2 Expressions temporals d'anterioritat i de posterioritat amb una subordinada (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Expressions temporals d'anterioritat amb una subordinada


28.3.2 Expressions temporals d'anterioritat i de posterioritat amb una subordinada (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Expressions temporals de posterioritat amb una subordinada


28.3.3 Expressions temporals d'inici i d'acabament amb una subordinada (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Expressions temporals d'inici i d'acabament amb una subordinada


28.5 Les expressions aspectuals (28 : Les expressions temporals i les aspectuals)
 

Valor i forma de les expressions aspectuals


29.2 Les formes verbals no finites (29 : Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi)
 

Principals usos de les formes verbals no finites


29.3 Les perífrasis verbals (29 : Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi)
 

Classes de perífrasis verbals


29.3.1 Les perífrasis modals (29 : Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi)
 

Principals perífrasis modals


29.3.2 Les perífrasis aspectuals (29 : Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi)
 

Principals perífrasis aspectuals


29.4 Les construccions de participi (29 : Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi)
 

Construccions de participi


29.5 Les construccions de gerundi (29 : Les formes verbals no finites: infinitiu, gerundi i participi)
 

Construccions de gerundi


30.2.2 Els subjectes postverbals en l'oració declarativa (30 : L'ordre de constituents: ordre bàsic i construccions marcades)
 

Els subjectes postverbals en l’oració declarativa


30.2.4 Les posicions perifèriques (30 : L'ordre de constituents: ordre bàsic i construccions marcades)
 

Posicions perifèriques


30.3.2 La dislocació i la represa pronominal (30 : L'ordre de constituents: ordre bàsic i construccions marcades)
 

Constituents dislocats i represa pronominal


30.4.1 La focalització contrastiva (30 : L'ordre de constituents: ordre bàsic i construccions marcades)
 

Recursos per a expressar focalització contrastiva


30.4.2 Altres construccions amb un constituent focalitzat (30 : L'ordre de constituents: ordre bàsic i construccions marcades)
 

Altres construccions amb un constituent focalitzat


31.1 Introducció (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Tipus d’oració segons la modalitat


31.3 La modalitat interrogativa (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Tipus de construccions interrogatives


31.3.2 Interrogatives parcials (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Elements interrogatius en interrogatives parcials


31.3.3 Altres construccions interrogatives (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Altres construccions interrogatives


31.4 La modalitat exclamativa (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Tipus de construccions exclamatives


31.4.1 Els quantificadors exclamatius (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Quantificadors exclamatius


31.7.2 Classificació semanticopragmàtica de les interjeccions (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Classes d’interjeccions


31.7.2 Classificació semanticopragmàtica de les interjeccions (31 : La modalitat oracional. Les interjeccions)
 

Principals interjeccions representatives


32.2 L'adverbi no i altres activadors negatius (32 : La negació)
 

Activadors negatius


32.3 Els termes de polaritat negativa (32 : La negació)
 

Termes de polaritat negativa


32.3.3 Altres termes de polaritat negativa (32 : La negació)
 

Valors de l’adverbi de reforç pas


32.4 La negació expletiva (32 : La negació)
 

Contextos d’ús de la negació expletiva


 


Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. oficines.gramatica@iec.cat -Informació legal

© Institut d'Estudis Catalans 2018

ISBN: 978-84-9965-445-4
DOI: 10.2436/10.2500.04.1

Aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de

Diputació de BArcelona